Un article de SARA CARREIRA
Joseph Renzulli és concloent: «Hem d'oferir un ensenyament que desperti l'interès dels alumnes»
El 1978, Joseph Renzulli (1936), professor de Psicologia de l'Educació a la Universitat de Connecticut, va desenvolupar una teoria per a identificar els nens que estan especialment dotats per a alguna cosa. El model dels Tres Anells continua sent avui una teoria vàlida per a detectar el talent a les aules; per a fomentar-lo, Ranzulli va idear un programa complementari en tres fases. Aquesta setmana, l'il·lustre pedagog va estar a Santiago de Compostela per a ensenyar a professors gallecs a potenciar la vàlua de tots els seus alumnes; amb el projecte Talent 3.0 que està posant en marxa la Fundación Barrié.
Abans de començar l'entrevista, la responsable de Talent 3.0, professora gallega Carmen Pomar, explica un matís idiomàtic: «Es diu que la teoria dels Tres Anells és per a superdotats, però la paraula anglesa gifted realment no vol dir superdotat, que és una traducció errònia, sinó dotat. Gifted és el que té un do, un talent, una capacitat per a alguna cosa i és brillant en això.
-El model dels Tres Anells serveix per a detectar els joves talentosos. Com funciona?
-Aquest és un model que trenca amb el sistema tradicional, que l'únic que busca és tenir uns CI [cocient intel·lectual] elevats per a definir la superdotació; que defineix com la capacitat superior a la mitjana per a aprendre la lliçó. La idea que proposo s'explica amb tres cercles: el primer representa la capacitat superior a la mitjana que té un alumne en una àrea determinada, no necessàriament en tot; el segon cercle és, d'alguna forma, el més important, perquè indica la creativitat, la capacitat per a generar idees; i el tercer és la persistència en una tasca, el treball dur que sorgeix quan se sent passió per alguna cosa, perquè un factor clau per a l'esforç és l'interès.
Els tres cercles han de treballar junts [dibuixa la clàssica intersecció de tres conjunts apresa a l'escola, i marca la zona central] per a que es produeixi el que jo denomino comportament talentós, la superdotació [aquí se l'anomena altes capacitats] en aquella àrea concreta.
-És necessari doncs, tenir una gran habilitat, a més de creativitat i passió; sinó, no es pot parlar d'un alumne superdotat.
-La habilitat superior a la mitjana sempre està present en alguna àrea, però la creativitat i la persistència no sempre estan presents, o només ho estan en un moment donat.
-Como s'aconsegueix descobrir i potenciar aquestes altes capacitats, aquests talents?
-S'aconsegueix amb tres nivells d'activitat. Suposem que totes les escoles de la província porten als nens de 1r d'ESO a Santiago. A cada nen li pot interessar una cosa determinada de la ciutat: fer fotos, l'arquitectura, l'art, els pelegrins...; aquest és el primer pas, exposem alguna cosa davant dels nens i els permetem que escullin allò que més els interessi. Posem que a una noia, la Sara, li interessen els pelegrins; com que té talent per al periodisme, vol fer una entrevista a dos pelegrins, un de jove i un de gran, però necessita certes habilitats, saber que els vol preguntar, fer-los una foto...; aquest és el segon pas, donar-li la capacitat de plasmar la seva idea, i se li dona a través de la informació, el coneixement. Per últim, la Sara fa l'entrevista i la publica al diari de l'escola; aquest és el tercer pas, el producte creatiu. Com veiem no hi ha una resposta correcta determinada, no és el professor el que repeteix una cosa per a que la memoritzin. Les millors idees sorgeixen ensenyant creativitat.
-La clau per a potenciar el talent és el «producte creatiu»?
-L'audiència. És la motivació. Hi ha molta diferència entre tenir o no tenir audiència, poder compartir el que fem i ser reconeguts. Si s'aconsegueix, podem veure com una noia de 1r d'ESO ja té la capacitat per a una professió, el periodisme.
-És important l'autoestima?
-L'autoestima és causa i conseqüència. Està al principi del procés però també es produeix a conseqüència d'aquest.
-Com es canvia el sistema per a arribar als Tres Anells?
-Crec que s'ha d'oferir un mètode tan atractiu que desperti l'interès dels alumnes, no només dels superdotats, sinó de tots els alumnes. I no esperar a que ho digui la llei, sinó que cada professor ha de perdre la por a canviar.
Joseph Renzulli, psicòleg expert en detecció i potenciació d'altes capacitats
Traducció: Ampa El Vinyet
Abans de començar l'entrevista, la responsable de Talent 3.0, professora gallega Carmen Pomar, explica un matís idiomàtic: «Es diu que la teoria dels Tres Anells és per a superdotats, però la paraula anglesa gifted realment no vol dir superdotat, que és una traducció errònia, sinó dotat. Gifted és el que té un do, un talent, una capacitat per a alguna cosa i és brillant en això.
-El model dels Tres Anells serveix per a detectar els joves talentosos. Com funciona?
-Aquest és un model que trenca amb el sistema tradicional, que l'únic que busca és tenir uns CI [cocient intel·lectual] elevats per a definir la superdotació; que defineix com la capacitat superior a la mitjana per a aprendre la lliçó. La idea que proposo s'explica amb tres cercles: el primer representa la capacitat superior a la mitjana que té un alumne en una àrea determinada, no necessàriament en tot; el segon cercle és, d'alguna forma, el més important, perquè indica la creativitat, la capacitat per a generar idees; i el tercer és la persistència en una tasca, el treball dur que sorgeix quan se sent passió per alguna cosa, perquè un factor clau per a l'esforç és l'interès.
Els tres cercles han de treballar junts [dibuixa la clàssica intersecció de tres conjunts apresa a l'escola, i marca la zona central] per a que es produeixi el que jo denomino comportament talentós, la superdotació [aquí se l'anomena altes capacitats] en aquella àrea concreta.
-És necessari doncs, tenir una gran habilitat, a més de creativitat i passió; sinó, no es pot parlar d'un alumne superdotat.
-La habilitat superior a la mitjana sempre està present en alguna àrea, però la creativitat i la persistència no sempre estan presents, o només ho estan en un moment donat.
-Como s'aconsegueix descobrir i potenciar aquestes altes capacitats, aquests talents?
-S'aconsegueix amb tres nivells d'activitat. Suposem que totes les escoles de la província porten als nens de 1r d'ESO a Santiago. A cada nen li pot interessar una cosa determinada de la ciutat: fer fotos, l'arquitectura, l'art, els pelegrins...; aquest és el primer pas, exposem alguna cosa davant dels nens i els permetem que escullin allò que més els interessi. Posem que a una noia, la Sara, li interessen els pelegrins; com que té talent per al periodisme, vol fer una entrevista a dos pelegrins, un de jove i un de gran, però necessita certes habilitats, saber que els vol preguntar, fer-los una foto...; aquest és el segon pas, donar-li la capacitat de plasmar la seva idea, i se li dona a través de la informació, el coneixement. Per últim, la Sara fa l'entrevista i la publica al diari de l'escola; aquest és el tercer pas, el producte creatiu. Com veiem no hi ha una resposta correcta determinada, no és el professor el que repeteix una cosa per a que la memoritzin. Les millors idees sorgeixen ensenyant creativitat.
-La clau per a potenciar el talent és el «producte creatiu»?
-L'audiència. És la motivació. Hi ha molta diferència entre tenir o no tenir audiència, poder compartir el que fem i ser reconeguts. Si s'aconsegueix, podem veure com una noia de 1r d'ESO ja té la capacitat per a una professió, el periodisme.
-És important l'autoestima?
-L'autoestima és causa i conseqüència. Està al principi del procés però també es produeix a conseqüència d'aquest.
-Com es canvia el sistema per a arribar als Tres Anells?
-Crec que s'ha d'oferir un mètode tan atractiu que desperti l'interès dels alumnes, no només dels superdotats, sinó de tots els alumnes. I no esperar a que ho digui la llei, sinó que cada professor ha de perdre la por a canviar.
Joseph Renzulli, psicòleg expert en detecció i potenciació d'altes capacitats
Traducció: Ampa El Vinyet
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar