Ara que s'acosta la castanyada, potser seria bo trencar falsos mites, descobrint que la carbassa també forma part del costumari català!
El fenomen de la globalització ha canviat els costums i tradicions, i ha fet que sigui la pròpia gent qui decideixi quin ritual li és més útil i quin ja no. Tots Sants n'és un cas estrella d'aquest fet. Aquesta festa es debat entre dues forces: la conservació d'un ritual que és entès com a genuí, la Castanyada, i l'assimilació del Halloween nordamericà.
LA CARBASSA!!
A la Catalunya medieval hi havia el costum de preparar una carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n deia vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d'Osona, on encara es fa, i també a les comarques de la franja de ponent.
Antigament era molt estès a les àrees rurals, i d'una forma popular, buidar carbasses i exposar-les durant les nits properes al dia de Tot Sants, amb espelmes a dins, als marges dels camins, i dins i fora de les cases.
L'objectiu era provocar la por als més innocents.
També s'havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com amb la carbassa, s'hi feia amb l'ajuda d'un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta.
Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia; posant-hi espelmes a l'interior que recordaven els esperits dels familiars morts. Per tant, es pot concloure, que a la Plana de Vic, hi han perviscut pràctiques molt antigues la cultura centre europea.
De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre la mainada i entre els adults, atesa la influència de la televisió.
Tot i la seva pràctica lúdica i pagana, la qual també és important, convindria conèixer el sentit original que va motivar a encendre espelmes dins de naps o carbasses, el qual, ben segur, que és més profund, religiós i mitològic. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.
Extret de l'article "Tots Sants" de Ramon Redorta de 14/11/2009
Més informació interessant...
- A Europa, Espanya i Catalunya, les carbasses ja es relacionaven amb el món dels morts i els esperits des de molts segles abans del Halloween americà. Pensar que hem importat la moda d'Estats Units ara no es correspon a la realitat.
- La festa de La carbassada de Ripoll, és una festa popular que es celebra des d’inicis del segle XX el cap de setmana anterior a la Castanyada. Aquesta tradició era feta per algunes famílies de Ripoll que agafaven les carbasses de l’hort, les buidaven, els hi feien cara i els hi posaven una espelma, tot penjant-les dels balcons i finestres de casa seva, per tal de representar i homenatjar les ànimes dels seus difunts el dia de Tots Sants.
- A diversos pobles del Pla de l’Estany com Vilert o Centenys, també havia estat costum buidar carbasses per il·luminar-les. Al Maresme, a Malgrat de Mar i a la Selva era típic dels nois i noies de famílies de pagès de buidar carbasses, posar espelmes en el seu interior, i posar-les la vigília de Tots Sants en llocs foscos, en les porxades d’algunes cases, per tal d’intentar espantar a la gent i que creguessin que es tractava de calaveres, tot això es feia a mitjans del segle XX.
- A més a la Cerdanya, també hi tenim la Nit d’Ànimes, una tradició que s’havia perdut fa anys i que darrerament s’està intentant recuperar. L’objectiu del Grup de Recerca de la Cerdanya és anar recuperant cada any diferents elements festius i etnològics relacionats amb la Nit d’Ànimes.
- Ja en la cultura celta, molt abans del cristianisme, a molts llocs d'Europa es posava una flama dins un nap o una carbassa recordant els esperits dels familiars morts.Va ser l'emigració irlandesa qui la va portar als Estats Units el segle XIX.
- També els africans sempre han usat la carbassa per guardar ànimes i en els rituals funeraris sempre apareix la carbassa.
- A Catalunya sempre s'han foradat carbasses per encabir-hi espelmes en memòria als difunts. Ve d'aquí allò de "l'ànima de càntir", us sona? Frase que es refereix a l'ànima de l'avantpassat que es guardava en qualsevol tipus de recipient d'aigua, ja fos una carbassa o un càntir.
- L'atmòsfera de terror de Port Aventura i la iconografia americana de gats negres, bruixes, assassins i caps tallats, té el seu origen en els esperits dels morts de la família que es creia que durant la nit de Tots Sants podien tornar a casa seva de visita. Per això fins i tot els oferien aliments que es posaven davant la carbassa amb flama, i si no els donaves menjar es creia que l'ànima es podia enfadar i venjar-se de la família.
- Els nens americans que van de casa en casa demanant caramels estan evocant aquesta ofrena alimentícia als esperits. Els nens van disfressats com si ells fossin les ànimes i també amenacen en fer trapelleries si no els dones menjar. Igual que les ànimes.
- Els forns de pa i pastisseries d'avui en dia encara venen pa d'ànima per Tots Sants, fet amb carbassa!
- A Castella la Manxa hi ha pobles que, fins els anys 50, la nit de Tots Sants encara agafaven carbasses i carbasssons i els hi posaven espelmes dins.
Apa-li, ja sabem més cosetes...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar