LA CASTANYADA I HALLOWEEN: TRADICIÓ I MODERNITAT (+enllaços i jocs)

Amb la tardor ja ben entrada arriba una de les tradicions populars més arrelades a casa nostra: la Castanyada, el dia de Tots Sants, l'1 de novembre. Aquestes festes venen a confirmar que l'estiu s'ha esvaït definitivament i, de fet, no és estrany que sigui per aquestes dates que, des de temps immemorials, la gent recordi els qui ja no hi són. La vitalitat de la primavera i l'estiu donen pas a un paisatge dur i a un temps advers.

Els orígens

La festa de Tots Sants tal i com la vivim ara prové de la religió catòlica i ha acabat esdevenint part de la cultura i tradició popular del nostre país.

L'origen del costum de menjar castanyes per Tots Sants no és gens clar. Una interpretació popular el relaciona amb l'antiga tradició de tocar les campanes la nit de Tots Sants per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Segons sembla, els campaners, després de fer repicar les campanes amb força durant una bona estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes, dolços o qualsevol altra fruita del temps. Sigui com sigui, aquesta tradició ja s'havia generalitzat a la fi del segle XVIII.

'Per Tots Sants, castanyes i panellets'. Aquesta dita recorda prou bé que els panellets també són un producte típic d'aquesta diada. Tradicionalment fets a base d'ametlla i sucre (massapà), també s'hi han afegit ingredients varis que els fan encara més dolços. Però, igual que les castanyes, tampoc no s'ha pogut aclarir perquè es mengen panellets per aquestes dates. El costum potser ve de l'antiga tradició de realitzar un àpat després de la pèrdua d'un familiar, en el seu honor, o de les ofrenes que els fidels feien a l'església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà. Això lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt i que no es fa malbé d'un dia per altre.

Les tradicions de Tots Sants i del dia dels Difunts no s'acaben amb les castanyes i els panellets. També és costum de consumir moniatos i fruita confitada aquests dies. El moniato s'escaliva o es fregeix, i sovint és un ingredient més dels panellets, com la patata. La fruita confitada a base de sucre abans, a pobles i ciutats, es menjava juntament amb els panellets. El codonyat, la confitura de codony, és encara avui un menjar molt típic d'aquestes dates. Finalment, els dies de Tots Sants i de Difunts era tradicional d'anar al cementiri, encara que avui solament s'hi va, en tot cas, l'1 de novembre.

Aquest costum, però, va deixant pas la celebració del Halloween anglosaxó i altres festes multitudinàries.

Halloween

Arreu es fan celebracions de tota mena, amb una gran diversitat d'activitats en funció de l'indret i de les creences. Del món anglosaxó, especialment dels Estats Units, i popularitzat a través del cinema, ens han arribat nous elements iconogràfics: esquelets i bruixes són cada vegada més presents en aquestes dates, és el Halloween. És l'exemple més clar de la influència d'un món globalitzat sobres els costums locals. El caire festiu que té la celebració del Halloween actualment és potser la raó que els més joves, cada cop més, prefereixin Halloween a la Castanyada.

Però l'origen del Halloween no és pas als Estats Units sinó a Irlanda, i va arribar a aquest país a través dels immigrants irlandesos.

Antigament, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gaèlica "Samhain" literalment vol dir "final de l'estiu". En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.

Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Hallows Eve (anglès antic per All Saints Eve, és a dir: "vigília del Dia de Tots Sants", ja que hallow és un mot que en anglès antic significa "sant" o "sagrat" i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag), d'on va sortir la paraula Halloween.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d'Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.

Un cop vistes ambdues tradicions podem veure la riquesa que obtenim del coneixement de les tradicions d'aquí i d'arreu, i podem sorprendre'ns del fet que trobem més punts de connexió entre les dues festes del que ens podíem imaginar. Ambdues provenen de pràctiques antiquíssimes de celebració del final de l'estiu i del costum de retre honors als difunts mitjançant diferents rituals.

Amb el pas dels segles, la religió i la cultura ha anat modelant els antics rituals fins al que són ara.

Enllaços i jocs:
Edu365: La Castanyada
Petita Xarxa: La Castanyada
Quaderns Virtuals: Castanyada
Aprèn amb pencil

Article relacionat:
La Castanyada