La primera vegada que li van explicar a classe com es pot calcular la superfície d'una circumferència, a la Xènia li va sonar tot a xinès. La segona vegada, quan per fi va comprendre què era el misteriós número pi, ja ho va veure una mica menys complicat. Ahir, després de la prova de competències bàsiques, quan se li va demanar que valorés la dificultat del test de matemàtiques, la Xènia, que aquest any acaba la primària en un col·legi del Segrià, va estar dubtant entre marcar l'opció de fàcil o la de molt fàcil. «La veritat és que no era gens complicada, però al final he triat la casella de fàcil, perquè he pensat que potser m'havia pogut equivocar en alguna cosa», reflexionava la nena després de la prova matinal.
La geometria ha estat aquest any el cavall de batalla a les classes de matemàtiques de molts col·legis catalans, la matèria que, seguint les ordres de la Generalitat, més s'ha reforçat a les escoles de primària, després de cinc anys de fluixos resultats en les proves de competències bàsiques de sisè curs. «La resolució de problemes sobre l'espai i la forma és, sens dubte, una de les assignatures pendents del sistema», reconeixia al mes de març la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, durant la presentació dels resultats obtinguts en aquestes mateixes proves pels estudiants de quart d'ESO.
Per això, perquè encara no ens aclarim ben bé amb els angles i els perímetres, s'han donat instruccions perquè es canviïn algunes metodologies a les aules i perquè els professors incorporin la geometria «no com una matèria de final de cicle, sinó que es pot introduir abans, en cursos més baixos», indica el secretari general de Polítiques Educatives, Joan Mateo.
100.000 euros d'estalvi
Encara que les proves «són cada any una mica més complexes que l'anterior», la principal dificultat d'aquest any no ha estat de contingut, sinó de format: per primera vegada, els estudiants han de respondre bona part de les preguntes en un full separat, mitjançant el sistema de resposta múltiple, de manera que es podrà fer una correcció automatitzada de la prova. Això suposarà, a més a més, un estalvi superior als 100.000 euros, assegura la consellera, que fins ara contractava mestres de reforç perquè s'encarreguessin de corregir els exàmens.
«Encara que tots els xavals saben com fer-ho, perquè se'ls ha explicat diverses vegades a classe, ja veureu com segur que n'hi ha més d'un que haurà de repetir el full», vaticinava nerviós, minuts abans de l'inici de la prova, Jesús Díez, director del col·legi Eulàlia Bota, al barri barceloní de Sant Andreu. A canvi, per compensar la complicació que el nou mecanisme de respostes pugui suposar per als alumnes, se'ls ha ampliat el temps d'examen, que dura una hora i quart, 15 minuts més que l'any passat.
També la Lu, alumna d'un col·legi públic de l'Eixample de Barce-lona, va marcar ahir la casella de fàcil en la seva valoració de la prova de competències de català, amb la qual es va obrir la jornada. «Ha estat bastant senzilla, la veritat», explicava la nena després de les proves. Un text molt adaptat de Moby Dick i un article periodístic del diari El Punt Avui sobre robòtica van ser la base per intentar comprovar com van els alumnes en comprensió lectora, una habilitat en què la millora en els últims anys ha estat notable.
En la redacció, que havia de ser de 10 línies, els alumnes es van haver d'inventar un robot i descriure'l. «Jo he parlat de dos robots bessons, el Tuxi i el Tobi, especialitzats a cuidar animals i domesticar-los», va explicar, orgullosa amb la seva idea, la Lu.
Enllaç a Proves de competències bàsiques 2014
.jpg)
