MATEMÀTIQUES SENSE POR ALS NÚMEROS

Un article de Alicia Rodríguez de Paz

Tres experiències docents que busquen desterrar de les aules l'aversió pel coneixement matemàtic. 

Quantes vegades heu sentit dir a algú en broma (o amb to de disculpa) "es que jo sóc de lletres", "es que sóc un negat per als números"? O potser ho heu dit vosaltres mateixos.

La por a les matemàtiques ve de lluny i habitualment es transmet de generació en generació. No són només comentaris que acaben convertint-se en falques o estereotips, a les avaluacions PISA sobre matemàtiques Espanya no destaca pels seus resultats i, des de nivells educatius molt inicials, les mates acostumen a convertir-se en l'assignatura "os" per a una gran majoria dels alumnes. 

Tot i que no és només un problema d'adolescents. Del Piaac (l'avaluació de la OCDE de les competències dels adults) també se'n desprenen resultats poc encoratjadors en la mencionada matèria. Aquest ennuegament amb les matemàtiques té òbviament conseqüències: des de persones que gairebé són analfabetes funcionals - incapaces de treure un percentatge o de saber quin canvi et tornaran després de pagar un cafè - als que frustren la seva vocació, simplement per fugir de les mates. 

La majoria de mestres i professors són conscients del problema i, des de fa temps, alguns busquen fórmules per a pal·liar-lo. En línies generals, s'inclinen per escollir amb cura què s'ha d'ensenyar a cada edat i, en especial, de quina manera fer-ho. Com contagiar als alumnes l'interès per les matemàtiques? Aquestes són només tres iniciatives de docents que han decidit afrontar el repte i buscar alternatives a les avorrides fitxes d'operacions. Als tres els uneix el convenciment de que tots els alumnes estan capacitats per a aprendre matemàtiques - ningú ha de quedar-se enrere, insisteixen - i de pas, és possible divertir-se aprenent a pensar. En resum: Si, es pot fer. 

Algoritmes lliures: "Si el resultat és correcte i està argumentat..."

Fa 20 anys un grup de mestres d'una petita escola de Tenerife va decidir abandonar la manera tradicional d'impartir les matemàtiques, "com ja es feia al segle XIX". Antonio Martín va encapçalar aquest grup de renovació pedagògica que s'ha convertit en un referent dins de les estratègies per a acostar les matemàtiques als alumnes d'infantil i primària, Ara, Martín treballa al col·legi públic Aguere, de La Laguna, i comparteix el seu mètode amb mestres de la resta de Canàries, Andalusia, Catalunya i països de Llatinoamèrica como Mèxic (Canal de Martín a Youtube).

El que primer crida l'atenció de les classes de mates d'Antonio Martín és que els nens passen bona part del temps drets. S'acosten a la pissarra i parlen: expliquen als seus companys com han arribat al resultat obtingut o donen sentit a una operació aritmètica amb una breu història. 

Els alumnes treballen amb algoritmes -passos a realitzar per a resoldre una operació- lliures, com una via de que cada nen trobi la seva manera d'entendre la operació, i utilitzen regletes, tangrams, calculadores, geoplans... "Treballem en la construcció guiada del pensament. Cadascú escull el camí que han descobert pel seu compte. No hi ha una única forma d'arribar-hi, sinó moltes. Mentre el raonament sigui correcte i estigui argumentat, Promovem el lliure pensament, sempre que hi hagi un raonament lògic matemàtic al darrere", conclou Tony Martin. Es tracte d'un enfocament cognitiu basat en el que entenen els nens i quines estratègies utilitzen per a solucionar un problema, no quina operació utilitzaran. I, a més, ho han d'explicar i verbalitzar. 

En definitiva, poc a veure amb una aula plena de nens asseguts, en silenci, amb el llibre de text i els papers. Però, com reaccionen els petits? "Comencen a gaudir perquè a classe poden manipular, construir, inventar... Res a veure amb aquells fulls inacabables d'exercicis amb operacions i més operacions". A més, tal i com destaca Martín, els alumnes milloren en el càlcul mental quotidià, centrat en els números petits - "amb els números grans, el que s'ha de saber és llegir-los bé"-, el que els fa desenvolupar-se millor. "Puja la seva autoestima al descobrir que tenen èxit amb les matemàtiques, enlloc de fer el que s'espera: que és fracassar".

Tocar les mates: "Per a aprendre s'ha d'estar ben equipat i preparar-se" 

Joseángel Murcia -àlies Tocamates, com el popular blog que va posar en marxa fa un parell d'anys- apareix armat amb les seves eines, les mateixes que utilitza a classe, en els tallers i en la formació de per a professor. Els reglets de Cuisenaire, el cub de Soma.... I és que Tocamates comença a parlar amb entusiasme de matemàtiques i les seves mans han d'acompanyar el discurs. 

"Tocamates va néixer pel meu interès per esbrinar què passava per a que la meva filla, amb menys de tres anys, arribés de l'escola contentíssima perquè havia aprés una forma, un color nou, i els meus alumnes de secundària de llavors era veure'm i queixar-se: "Jo, profe, tenim mates". Per això, un dels objectius principals és buscar maneres d'arribar a aquestes persones que tenen "una relació complicada" amb les matemàtiques. 

Per què tanta indiferència? "Hi ha una associació errònia entre matemàtiques i càlcul, aquesta identificació falsa, fomentada pels currículums, suposa un menyspreu per altres aspectes de la matemàtica com la geometria, les probabilitats o la resolució de problemes". Aquest formador de docents "cada vegada més atrapats" pel currículum i les avaluacions, aposta per "treballar com són les coses, no com es fan".

Murcia adverteix contra els "falsos problemes", molt generalitzats a les aules a Espanya. "En realitat són situacions amb números en un cert context. Els nens sumen perquè està sota d'epígraf de sumar i resten per la mateixa raó, així que quan no tenen un epígraf que els orienti acaben preguntant: Aquest problema és una suma?".

Com ja expressa el nom del seu blog, aquest professor que ara reparteix el seu temps a les aules entre un centre de formació d'adults i els seus alumnes de Magisteri de la Universidad Complutense, és un acèrrim defensor de "tocar més" les matemàtiques. "Això no vol dir que sempre s'hagin d'ensenyar amb materials, perquè les matemàtiques es fan amb el cap. La qüestió és graduar el moment en el que ja només es fa mitjançant l'abstracció". 

Això si, tal i com confessa, va deixar de dir que les matemàtiques no eren difícils el dia que una de les seves alumnes es va queixar de que sentir dir això "la feia sentir tonta", perquè de vegades no aconseguia entendre'l. "I tenia tota la raó", admet Joseángel Murcia. "Les matemàtiques són difícils, però això no pot servir d'excusa per a no ensenyar-les bé. És com pujar una muntanya, només fa falta un bon equipament i preparació". 

Context i descobriment: Tecnologia, taronges i el número Pi 

Quan va començar a impartir classes a Barcelona, a Cecilia Calvo, d'origen uruguaià, li va cridar l'atenció l'obsessió que mostraven molts dels docents pel llibre de text. En la seva opinió, la difícil relació amb les matemàtiques, en canvi, és comú a altres països.

Aquesta professora de l'Escola Sadako aposta per trencar la cadena de transmissió "d'experiències negatives" amb les matemàtiques i ressalta que no només es trasllada "de pares a fills", sinó també "de mestres a alumnes". I per a evitar la desconnexió dels alumnes, s'inclina per contextualitzar, per tenir en compte la vida quotidiana: "Aprofitem qualsevol circumstància per a escapar de la rutina; el dia del número Pi arribo carregada de pilotes o taronges o parlo de la Llei d'Hondt si hi ha eleccions". "I tot això és compatible -recalca- amb seguir el currículum". 

Doctora en Didàctica de les Matemàtiques, professora de l'ESO, formadora de docents i impulsora juntament amb David Barba i Ana Cerezo del blog especialitzat Puntmat, proposa desmitificar la matèria: "S'ha de convèncer als alumnes de que les mates són l'hora divertida del dia, de que s'ho passaran bé. El que sense cap dubte resulta avorrit és repetir pàgines i pàgines d'equacions".

En la seva opinió, els docents han d'arribar als alumnes mitjançant la sorpresa i la seducció: "S'ha d'aconseguir que t'escoltin, per a que confiïn en tú i es convencin que no els estàs fent perdre el temps, que això que els expliques els servirà en el futur per a ser ciutadans, per a fer el batxillerat i arribar a la universitat..." A més, Calvo destaca l'importància de plantejar a l'aula activitats que siguin riques, molt flexibles, que responguin tant als que van a poc a poc com a aquells que van més ràpid. 

Per un altre costat, troba a faltar un major protagonisme dels ordinadors a classe, així com altres dispositius i eines tecnològiques. "Les matemàtiques han de canviar, com quan va entrar a l'aula la calculadora. Els ordinadors, les aplicacions encara estan molt poc presents". Critica la tendència a presentar les mates com a fòrmules, ja que la resposta arriba abans que la pregunta. I el més important: els estudiants han de tenir la sensació de que descobreixen alguna cosa. "És fantàstic quan un nen exclama 'Ahhh, era això!'". 

Font: LA VANGUARDIA