Un fantàstic article de yorokobu.es
Quan una periodista va preguntar a Larry Page i Sergey Brin, creadors de Google, si creien que el seu gran èxit i la seva capacitat d'innovació es debia a la influència dels seus pares, professors d'universitat, ells van contestar que no. En tot cas, van dir, el seu esperit autodidacta, la seva capacitat d'iniciativa i la llibertat de pensar per ells mateixos, la van aprendre, en gran part, a les aules de Montessori.
Però la història no acaba aquí. Fidels a aquest passat van decidir utilitzar el mètode amb el que van aprendre de petits com a base per a organitzar la seva empresa. Així, a les seves oficines hi ha llibertat d'horaris, de relaxar-se quan un ho vulgui i de desenvolupar el treball, l'oci i l'hora de menjar, en el moment que cadascú trobi oportú. Tenen sales de joc i de massatges. Tenen gimnasos, Poden portar els seus fills, i les seves mascotes, si ho necessiten. La decoració és creativa, juvenil i alegre. Tot el que es necessita per a fomentar la creativitat, estimular l'esperit lliure, el sentir-se a gust a l'oficina. I, per descomptat, amb l'exigència i disciplina, entesa com el deure de respectar la qualitat del producte que es fa i d'entregar-lo en el moment previst, com necessita una gran empresa.
Maria Montessori va ser una científica italiana que va adonar-se d'una cosa molt simple: els nen estan preparats per aprendre des del moment de néixer. Amb aquesta senzilla idea va idear un mètode que consistia en deixar que les criatures aprenguessin per elles mateixes.
A les seves escoles, el professor no és qui els ensenya. Se'ls dóna llibertat, controlada, en la que hi ha unes certes regles, per a que ells sols triïn a què dedicar el seu temps. Se'ls faciliten tots els materials, es crea un entorn tranquil, basat en la concentració i el silenci, en la creativitat i la harmonia, i se'ls deixa que facin el que vulguin.
Les seves petites ments infantils, àvides d'aprendre, de desenvolupar el seu potencial, se senten estimulades. Només necessiten que les deixin fer, i, amb certes directrius i amb l'ajuda de joguines preparades, aconsegueixen aprendre a escriure, a llegir, a tenir capacitat matemàtica, a fer música i art. I també moltes altres coses.
Perquè en aquesta "llibertat vigilada" desenvolupen la seva autoestima, la seva capacitat autodidacta, la passió per resoldre problemes i per imaginar coses noves. Coses, totes elles, imprescindibles a l'empresa moderna. I més en un sector com el tecnològic, on tot canvia a una velocitat de vertigen.
Empresaris com Jeff Bezos, el nou "gurú" informàtic, creador d'Amazon, o Jimmy Wales, de Wikipedia, també van estudiar amb aquest mètode. Els resultats salten a la vista.
Evidentment, no tots els que surten de Montessori fan coses tan grans. Milers d'alumnes anònims porten una vida normal. No tots han de ser empresaris, ni tampoc tenir èxit. Però dóna una mostra del que podem fer, senzillament canviant el nostre paradigma, la nostra manera d'entendre la feina. I l'educació. Que són la mateixa cosa.
Imatge: Fun&Fit
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar