S'IMPLIQUEN LES FAMÍLIES A L'ESCOLA? XIFRES QUE DESMUNTEN TÒPICS.

Dimecres, 2 d'abril, es va presentar a Barcelona el llibre: Com participen mares i pares a l’escola? Diversitat familiar i d’implicació en educació, a càrrec d’Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, i Marta Comas, directora del projecte «Famílies amb veu»

La tasca desagraïda de les AMPA

El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, va recordar l'enorme quantitat de recursos humans i materials que mouen les AMPA, i la tasca impagable que duen a terme per posar serveis bàsics com el menjador, els llibres de text i moltes activitats extraescolars a l'abast de moltes famílies que, d'una altra manera, no se'ls podrien permetre. 

Les AMPA –reflexionava Palacín– tenen unes xifres de voluntaris excel·lents comparades amb altres agents com ara els sindicats i les ONG, però reben molta menys atenció mediàtica i política. Tan gran és la manca de reconeixement –alerta el director de la Fundació Bofill–, que, tot i la seva feina a favor de l'equitat, des del 2011 ja no reben cap subvenció.

Les xifres de la participació de mares i pares en educació que desmunten tòpics

La recerca constata que la implicació de les famílies en la vida escolar és cabdal a l'hora de determinar l'èxit o fracàs escolar dels fills. Però la participació familiar també és un factor clau de la qualitat educativa, que reverteix en la satisfacció i el compromís dels professors i afavoreix el centre educatiu en general.

L'enquesta ha estat realitzada a 1.500 famílies amb fills escolaritzats de 0 a 16 anys que garanteix arribar a tots els perfils de famílies, des de les més actives a l'escola fins a l'anomenada majoria silenciosa.

Els resultats desmenteixen el tòpic que mares i pares no participen i ens indica que les famílies són presents en el dia a dia dels centres educatius. La gran majoria va molt més enllà del seguiment i implicació vinculada únicament al seu fill/a, i cada cop són més conscients de la seva valuosa aportació a l'escola.

Algunes de les conclusions de l'estudi són les següents:

• Mares i pares estan interessats en l'escolarització dels seus fills: el 74% supervisen o ajuden sovint o sempre als seus fills amb els deures, el 89% s'ha reunit amb el tutor o tutora del fill/a, i el 95% han assistit a la reunió d'inici de curs.
• El 29% de les mares i els pares participen activament amb i per l'escola, ja sigui a través de l'AMPA o de comissions de treball.
• Els factors que més condicionen la participació són: el nivell d'estudis dels pares (com més estudis, major és la participació), els ingressos (un menor capital econòmic dificulta la participació), la monoparentalitat (les dificultats de conciliació dificulten la participació), i l'origen dels pares (les famílies d'origen estranger participen menys).
• Només el 15,6% de les famílies no són sòcies de l'AMPA. D'aquestes, el 36,3% de les famílies de centres públics al·leguen que és per motius econòmics (no poden pagar la quota). 

Més enllà de detectar els obstacles a la participació de les famílies, el treball fa propostes d'actuació per potenciar la seva implicació, dirigides tant als centres educatius com a l'administració i a les mateixes famílies.

Si voleu consultar l'informe complert, el teniu AQUÍ

Si voleu llegir més sobre el tema, aquí teniu l'article "La escuela permeable" i l'article "El pare no assisteix a la meitat de les reunions amb l'escola, mentre que la mare va a quasi totes"

Llegir més

EL POTENCIAL DE LES FAMÍLIES PER CANVIAR L'ESCOLA

La Fundació Bofill va presentar fa uns dies El potencial de les famílies per canviar l’escola, el resultat d’una enquesta a 1.228 AMPA de Catalunya (més del 40% dels centres educatius) i a 1.508 directors de centres públics que imparteixen escolarització obligatòria. L’enquesta aporta per primera vegada dades sistemàtiques i rigoroses sobre l’activitat de les associacions de pares i mares d’alumnes i contemplen conjuntament escola pública i concertada, a primària i secundària.

Els resultats que es presenten responen a preguntes com: quantes AMPA hi ha a Catalunya? Quantes famílies mobilitzen? Quina aportació fan les AMPA als centres educatius? I a les famílies? Què fan i què voldrien fer? És cert que els equips directius tenen relacions conflictives amb les AMPA? Quina valoració fan els equips directius de la participació de les famílies? Hi ha diferències entre les AMPA dels centres públics i les dels concertats?

Les dades desmenteixen alguns tòpics sobre la feblesa de les AMPA i posen de manifest la distància entre el poc reconeixement públic que reben i l’aportació real i potencial d’intervenció de les AMPA en el sistema educatiu. 

Algunes de les conclusions de l’estudi:

• L’AMPA gaudeix de bona salut: el 97% dels centres en tenen i agrupen més de 400.000 famílies, el 80% de totes les famílies d’escolars.

• El 70% de les AMPA participa en la gestió del subministrament de llibres escolars, la qual cosa suposa un estalvi a les famílies. L’activitat de l’AMPA contribueix a la conciliació familiar i laboral: el 45% de les AMPA ofereixen el servei de menjador i el 63% l’acollida matinal (centres de primària). El 84% de les AMPA organitzen activitats extraescolars.

• Les AMPA, lluny de trobar-se col·lapsades, valoren positivament la seva gestió i aspiren a ampliar-la. A més, les famílies voldrien participar més en la gestió dels centres educatius: el 70% consideren que l’AMPA hauria de participar en la programació anual del centre i un 60% en el procés d’elecció del director.

• El 60% dels equips directius creuen que l’AMPA fa una aportació valuosa a la qualitat educativa de l’escola.

• El 67% de les AMPA indica que la falta de recolzament econòmic per part de l’administració perjudica el seu funcionament.

L’enquesta a les AMPA de Catalunya forma part del projecte “Famílies amb veu”, una iniciativa de recerca-acció per conèixer i analitzar en profunditat la quantitat, qualitat i potencial d’aportació de les famílies al lideratge del sistema educatiu a Catalunya. Està impulsat per la Fundació Jaume Bofill amb les principals federacions de pares i mares d’alumnes de Catalunya.

Llegir més

PARES FENT COLZES PER L'ÈXIT ESCOLAR

La FAPAC impulsa un projecte de formació per a famílies per ajudar a millorar els resultats educatius. 

El projecte s'anomena Xarxa Clau per l'èxit educatiu, i és un espai d’organització de voluntaris de famílies d’AMPA que té la finalitat de implantar i mantenir les actuacions d’èxit en els centres educatius.

Durant el 2013 es posaran en marxa a Catalunya 6 Xarxes CLAU, les quals estaran constituïdes cadascuna per un màxim de 8 AMPA que agafen el compromís de realitzar activitats generadores d’èxit educatiu en el seu territori. 

Un total de 52 AMPA catalanes de primària i secundària ja s'han unit a la Xarxa Clau i aquest setembre començaran el procés de formació dels voluntaris del projecte.

Es tracta d'un projecte original que parteix de la base del treball en equip entre les AMPA d'un mateix territori, i que pot ser molt i molt interessant. Què us sembla?

Si en voleu saber més: http://www.fapac.cat/xarxaclau/xarxa-clau#Xarxa clau

Llegir més

A LES AMPA SE'LS HA GIRAT MOLTA FEINA (però molta...)

L'article de Miquel Puig al diari ARA, d'aquest 6 d'abril, molt i molt recomanable, reflexiona sobre el tracte que estem rebent les AMPA per part de l'administració, amb les darreres retallades, les idees magistrals  que han tingut per recaptar més a costa nostra i l'assumpció de responsabilitats, més per força que per gust, més enllà del que la lògica us pugui dir.

Tot repercuteix directament en les Ampa que, recordem-ho, estan formades per pares i mares voluntaris que dediquen un munt d'hores a fer aquesta feina, de vegades no prou valorada, per amor a l'art.

A les AMPA se'ls ha girat molta feina
MIQUEL PUIG 

Fa poc, Ignasi Aragay publicava una reflexió sobre l'excessiva responsabilitat que han hagut d'assumir les associacions de mares i pares d'alumnes, que inclouen, per exemple, el menjador escolar o les activitats extraescolars. Reflexionava que les retallades les han convertit en indispensables, i que això és perillós perquè implica confiar en la bona voluntat (l'amateurisme, en diu ell), en comptes de fer-ho en la professionalitat (dels funcionaris públics). Aragay concloïa que el millor premi que podrien rebre les AMPA seria "que un dia fossin menys necessàries", la qual cosa passa, òbviament, perquè les administracions públiques tornin a dedicar més recursos a l'ensenyament.

Hi ha qui pensa que com menys coses facin les administracions públiques, millor, perquè tot això són impostos que ens estalviem. Per contra, jo considero que en una societat ben ordenada les administracions públiques han d'estar ben dotades, i per tant les conseqüències de la crisi fiscal em semblen tan inquietants com a Aragay.

Ara bé, amb independència de les preferències respectives, val la pena que ens preguntem què passa si el món que enyora Aragay -un món en què les escoles públiques poden responsabilitzar-se d'algunes de les coses que ara estan fent les AMPA- no torna. Dit d'una altra manera, què passa si les retallades no són reversibles. Perquè no ho són.

En els primers cinc anys de la crisi, el PIB ha caigut més d'un 11% en termes reals, cosa que ha comportat que la recaptació d'impostos hagi caigut en gairebé un 20%, malgrat els augments dels tipus de l'IVA i de l'IRPF, entre d'altres. Quan el PIB deixi de caure, potser ho haurà fet en un 14%. ¿Tornarà a créixer el PIB i amb ell els impostos? Segur que ho farà, ¿però ho farà vigorosament? És molt improbable. Per dos motius.

El primer és demogràfic: el nombre de treballadors, i per tant de contribuents, no pot augmentar gaire. La major part dels aturats no tornaran a treballar perquè les seves aptituds perden valor dia a dia; la revolució tecnològica està eliminant la necessitat de moltes d'elles, i la construcció no tornarà perquè la demografia així ho estableix: en aquest moment, els que estan abastant l'edat de necessitar un habitatge són els nascuts quan les famílies estaven passant de tenir dos fills a tenir-ne un. Per altra banda, i pel mateix motiu, en els propers deu anys la quantitat de persones en edat laboral es reduirà en un 3% suposant que no hi hagi moviments migratoris, que en aquest moment es preveuen més aviat en direcció a perdre població. Aquesta situació és radicalment diferent de la que vam experimentar en la sortida de les dues crisis anteriors, el 1986 i el 1995, quan sobraven joves i mancaven pisos. Els parats de la reconversió industrial tampoc no van tornar a treballar, però els baby boomers es van aprofitar de les noves oportunitats que oferia el mercat laboral i van posar en marxa la construcció; totes dues coses van fer que la producció i els impostos es disparessin. Ara, manquen joves i sobren pisos.

El segon motiu és financer. Emergirem de la crisi amb un deute públic equivalent al PIB, cosa que implica que haurem de dedicar cada any al voltant del 12% de la recaptació impositiva a pagar els corresponents interessos. Un cop més, això contrasta amb les sortides de les crisis anteriors, que ens van agafar relativament poc endeutats i amb capacitat d'endeutar-nos més, en primer lloc perquè devíem poc, i en segon perquè un PIB creixent anava diluint el pes del deute. De mitjana, en els anys posteriors a la crisi anterior ens vam endeutar un 1,3% del PIB cada any, que equival a un 4% de la recaptació impositiva.

Població a la baixa, poca construcció i molt deute impliquen que les administracions públiques trigaran molts anys a disposar de més recursos que dels imprescindibles per anar tapant forats, i que durant molts anys les AMPA les hauran de suplir. Res de nou sota el sol. Abans que les administracions públiques es posessin a recaptar impostos de valent, en aquest país hi havia moltes escoles fundades per cooperatives de pares, o de mestres, i encara més per ordes religiosos. El mateix havia passat en el camp sanitari, i en el cultural. Ara bé, totes aquestes iniciatives no deixaven de ser, en un inici, amateurs. Ens agradi o no, és el món a què anem i val més que ens n'anem fent a la idea. Avui, les inquietuds polítiques semblen manifestar-se en forma d'indignació; per anar bé, s'hauran d'anar canalitzant cap a la suplència.

Llegir més