FASE COMARCAL DE TENNIS TAULA PER EQUIPS 2015

Avui s’ha celebrat la fase comarcal de tennis taula per parelles a les instal·lacions esportives de l’IES Francesc Ribalta de Solsona. En aquesta activitat, promoguda pel Consell Esportiu del Solsonès, hi han participat uns trentena de nens i nenes dels centres escolars de la comarca.

Aquesta activitat ha comptat amb la participació de quatre parelles de l’Escola el Vinyet, dos en la categoria masculina i dos en la femenina.

Pel que fa a la categoria femenina hi han participat l’Ada Santos i la Joana Sales i la segona parella estava formada per la Berta Vàzquez i La Paula Santaulària.

Pel que fa a la categoria masculina hi ha participat el David Casaldàliga i el Gerard Redorta i la segona parella formada per l’Andreu Sances i el Pol Ribera.

Finalment desprès de la fase de classificació l’Ada i la Joana Sales han quedat en la quarta posició en la categoria femenina i pel que fa a la categoria masculina s’ha viscut un interessant partit per la lluita pel tercer lloc i finalment la victòria ha estat per la parella formada pel David Casaldàliga i el Gerard Redorta. L’Andreu Sances i el Pol Ribera han quedat quarts classificats.

Moltes felicitats vinyetaires!

Llegir més

UN DIA A LA CLASSE DELS GRANS

Avui us deixem un article elaborat per un alumne del grup de grans de l'escola i la seva mare sobre com és un dia a la classe dels grans. Els comentaris de l'alumne estan en cursiva. Esperem que us agradi tant com ens ha agradat a nosaltres i us animem a fer el vostre "un dia a la classe dels mitjans" o "un dia a la classe dels petits".

UN DIA A LA CLASSE DELS GRANS 

“Comencem el dia amb una Dinàmica d’acollida presentada per la tutora o per un company/a de classe; avui l’Alèxia ens ha proposat unes endevinalles molt divertides, que entre tots hem anat resolent, n’hi havia de més fàcils i de més difícils. Ahir l’Adrià ens va fer un experiment amb peles de taronja que ens va deixar a tots ben parats. I recordo un altre dia que la Rut ens va fer un joc de cantar i varem riure molt. Després de compartir aquest moment ens posem a treballar el nostre Pla de Treball.”

Què és un PLA DE TREBALL?

Els plans de treball ajuden als alumnes a planificar uns continguts concrets, en un temps determinat, fomentant l'autonomia i potenciant l'autocorrecció per tal que l'alumne sigui conscient dels seus errors i en faciliti, d'aquesta forma, el seu aprenentatge.

Cada 15 dies cada alumne planifica juntament amb la seva professora el seu Pla de Treball, el qual anirà realitzant al llarg de dues setmanes i al final en revisarà el seu grau de realització. 

Un Pla de Treball consta de diferents parts:

PROJECTE. El projecte es treballa en grup i té una durada superior a la del pla de treball i es va realitzant per fases, és el moment de definir quines coses es voldrà fer recerca o experimentació en les properes dues setmanes.

MATERIALS. Els materials són recursos didàctics dissenyats per pedagogs i mestres, ideats amb la finalitat de captar la curiositat del nens, tot guiant-los pel desig d’aprendre. Hi ha materials de matemàtiques (càlcul, geometria, fraccions...), de llenguatge (ortografia, gramàtica, sintaxis...)

LLENGÜES: CATALÀ I CASTELLÀ. Aquest bloc està subdividit en tres parts: els textos de diferents tipologies (poema, conte, dita, notícia, descripció...), els dictats i les normes ortogràfiques, cal definir què es vol treballar en cadascun dels apartats.

CAIXES: Cada caixa, planteja a l’alumne un repte a aconseguir, són de diferents temes: El 1714, Les estacions, el dia i la nit, La nutrició.... En les caixes hi ha documentació i material adient per poder resoldre el repte amb èxit.

La mestra supervisarà aquesta feina fent-los adonar si el repartiment de tasques és adequat i si la feina que s’han posat no és ni massa ni insuficient, és important el moment de lliurament del pla de treball, en aquest moment alumne i mestra avaluen el grau de compliment i els motius perquè no s’ha pogut complir, si és el cas.

“Ara és moment d’anar al pati i tot esmorzant compartir una estona d’esbarjo amb els companys.”

Lectura individual/col·lectiva

“Tornant del pati, Obrim portes, és el moment de relaxar-nos i llegir, d’una banda els de cinquè fan la lectura col·lectiva amb la mestra, i a l’altre costat de la classe, asseguts còmodament sobre la catifa els de quart fem la lectura individual -ei, demà ho farem a l’inrevés-. Després, fem música, anglès o educació física, depenent del dia de la setmana que estem, i sinó, continuem treballant en el nostre pla de treball -amb la feina que ens hem posat hi hem de dedicar molt de temps-.

El dilluns a la tarda fem jocs de llengua, que si el temps ho permet, els fem al pati, l’altre dia ens vàrem inventar un idioma, i amb aquest nou idioma un pastor havia de fer anar un ramat d’ovelles al seu corral, tots vam poder fer de pastor i d’ovelles, va ser molt divertit!

Els dijous a la tarda fem les Conferències o els Debats.”

Què són les CONFERÈNCIES?

Les Conferencies les fan un o dos alumnes, el primer trimestre es fa en català i el segon trimestre en castellà. Els alumnes trien el tema de què volen que es tracti la conferència, i l’han de treballar durant el trimestre per poder-la presentar davant la resta de la classe, hi ha qui fa una presentació amb PowerPoint, o amb el Prezzi, o qui ho fa amb un mapa conceptual ;

“A mi em va agradar la del Hao Fu sobre la Xina, va explicar coses molt interessants, el Marc el va ajudar una mica, ja que encara li costa una mica llegir el nostre idioma, però està millorant molt!. Mentre escoltem la conferència prenem apunts a la nostra llibreta i al final de la conferència, torn obert de paraules i finalment entre tots fem una valoració de com ha anat.

Els debats els hem començat a treballar el segon trimestre.”

Què són els DEBATS?

El debat és una eina que ajuda a mirar un determinat tema des de diferents perspectives. Requereix d’un procés previ de recerca d’informació que després utilitzarem per a poder justificar amb arguments les nostres opinions durant el debat. En un debat hi acostuma a haver un moderador i els participants separats en dos grups, cada grup defensarà la seva posició. Cadascú defensa amb arguments el seu punt de vista,i alhora escolta els arguments que defensen els demés. Un debat no és, per tant, una batalla per guanyar a l’altre sigui com sigui, sinó una forma d’enriquir els nostres punts de vista a través de l’intercanvi d’opinions.

El tema escollit per a realitzar un debat a classe ha de ser un tema que generi diversitat d’opinions. No pot ser un tema en què tothom hi estigui d’acord. Pot ser un tema d’actualitat (una noticia actual que generi debat) o un tema de pensament polític, filosòfic o religiós.

“I els divendres fem l’assemblea, aquí es on comentem el què ha passat durant la setmana, però no només les coses dolentes, també ressaltem tot el que ha anat bé i el què hauríem de millorar individualment o com a grup.”

Autors: Adrià Sarri (alumne) i Pilar Oriola (mare Escola el Vinyet)

Llegir més

JORNADA DE PORTES OBERTES: 8 DE MARÇ 2015

El proper diumenge 8 de març es celebra la Jornada de Portes Obertes a l'Escola El Vinyet. Veniu per a conèixer l'escola, el projecte, les instal·lacions i els serveis que us pot oferir l'Ampa!

Us esperem el dia 8 de març a l'Escola, anoteu-ho a l'agenda!

A les 11:00h Xerrada informativa sobre el projecte de l’escola.

Tot seguit visita a l’escola. Hi haurà mestres i famílies que podran donar-vos explicacions dels diferents espais.

Els dies 11, 13 i 16 de març es pot visitar l’escola lliurement, en els moments de vida d’aula de 2/4 de 10 a 2/4 d’1.

El període de preinscripció pel curs 15/16 és del 10 al 17 de març. Podeu adreçar-vos a l’escola els dimarts, dimecres i divendres de 2/4 d’11 a 2/4 d’1 i de 3 a a 2/4 de 5.

INFORMACIÓ SOBRE LA PREINSCRIPCIÓ

Fases de la preinscripció i dates

• Publicació de l’oferta 04 de març
• Presentació de sol·licituds entre l’10 i el 17 de març
• Tramesa de sol·licituds per Internet fins el 16 de març
• Llistes amb el barem 27 de març
• Sorteig 07 d’abril
• Reclamacions 07 al 09 d’abril
• Llistes amb el barem un cop resoltes les reclamacions 14 d’abril
• Publicació de les llistes d’admesos 12 de maig
• Període de matriculació de P3 a 1r d’ESO 08 al 12 de juny

Documentació que ha de presentar tothom

• Original i fotocòpia del llibre de família o altres documents relatius a la filiació. (Si l’infant està en situació d’acolliment, la resolució del Departament de Benestar Social i Família.)
• Original i fotocòpia del DNI de la persona sol•licitant (pare, mare o tutor/a o guardador/a de fet) o de la targeta de residència on consta el NIE, si es tracta de persones estrangeres.
• Original i fotocòpia del DNI de l’alumne/a en cas que sigui major de 14 anys o tingui DNI tot i ésser menor de 14 anys.
• Original i fotocòpia de la targeta sanitària individual (TSI) de l’alumne o l’alumna. Si no la té, el Departament d’Educació consulta el codi d’identificació personal al CatSalut.
• Les dades d’identificació o de filiació de l’alumnat estranger es poden acreditar amb el document d’identitat, el passaport o el llibre de família del país d’origen.

Criteris generals de baremació

• Existència de germanes o germans escolaritzats al centre o de pares, mares o tutors legals que hi treballen
• Quan l’alumne o l’alumna té germanes o germans escolaritzats al centre o pares, mares o tutors legals que hi treballen en el moment en què es presenta la preinscripció: 40 punts.
• Aquest criteri és aplicable a infants i joves en situació d’acolliment familiar.
• La puntuació també s’aplica per accedir a un centre públic quan la germana o el germà està escolaritzat en un altre centre públic amb el qual hi ha una relació d’adscripció.
• Proximitat del domicili de l’alumne o l’alumna al centre o proximitat del lloc de treball del pare, la mare, el tutor o la tutora, guardador o guardadora de fet
• Quan el domicili habitual és a l’àrea d’influència del centre: 30 punts.
• Quan, a instància del pare o la mare, el tutor o la tutora, guardador o guardadora de fet, es pren en consideració, en lloc del domicili habitual, l’adreça del lloc de treball, i aquesta és dins l’àrea d’influènciadel centre: 20 punts.
• Quan el domicili habitual és al mateix municipi del centre sol•licitat en primer lloc, però no a la seva àrea d’influència: 10 punts.
• Renda anual de la unitat familiar
• Quan el pare o la mare, el tutor o la tutora siguin beneficiaris de l’ajut de la renda mínima d’inserció: 10 punts.
• Discapacitat de l’alumne o l’alumna, el pare, la mare, germanes o germans
• Quan l’alumne o l’alumna, el pare, la mare, el tutor o la tutora, un germà o una germana de l’alumne o l’alumna acredita una discapacitat igual o superior al 33%: 10 punts.

Criteris complementaris

• Família nombrosa o monoparental
• Pel fet de formar part d’una família nombrosa o monoparental: 15 punts.
• Malaltia crònica de l’alumne o l’alumna
• Pel fet que l’alumne o l’alumna tingui una malaltia crònica (inclosa la celiaquia) que afecti el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic: 10 punts.
• Antics alumnes
• Pel fet que hagi tingut el pare, la mare els tutors o els germans escolaritzats, en ensenyaments declarats actualment gratuïts i universals, al centre per al qual es presenta la sol•licitud: 5 punts.

Documentació acreditativa dels diferents criteris de baremació

Només s’ha de presentar per al criteri o els criteris al·legats a la sol·licitud.

Renda anual de la unitat familiar

• Documentació que acrediti la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció.

Proximitat del domicili de l’alumne o l’alumna o proximitat del lloc de treball de la persona sol·licitant

• Original i fotocòpia del DNI de la persona sol·licitant o de la targeta de residència on consta el NIE en el cas de persones estrangeres.

• Quan el domicili habitual al·legat no coincideix amb el del DNI de la persona sol·licitant o de la targeta de residència on consta el NIE: certificat o volant municipal de convivència de l’alumne o l’alumna, on ha de constar que conviu amb la persona sol·licitant.

• Quan per aquest criteri es consideri el domicili del lloc de treball: còpia del contracte laboral o d’un certificat emès a aquest efecte per l’empresa. En el cas de treballadors autònoms, es tindrà en compte el domicili acreditat a l’Agència Tributària i s’acreditarà amb còpia del formulari de la declaració censal d’alta, modificació i baixa en el cens d’obligats tributaris (model 036).

Existència de germanes o germans escolaritzats al centre educatiu o de pares o tutors legals que hi treballen

• No cal presentar cap document, perquè el centre comprova directament aquestes circumstàncies.

• S’entén que un alumne o una alumna té germanes o germans escolaritzats al centre quan aquests ho estan en el moment de presentar la sol·licitud de preinscripció.

• S’entén que un pare, una mare o un tutor o una tutora legal treballa al centre quan, en el moment de presentar la sol·licitud de preinscripció exerceix al centre una activitat continuada amb una jornada mínima de 10 hores setmanals, amb un nomenament d’interinatge o substitució o amb un contracte laboral o administratiu.

• Si s’al·lega que la germana o el germà està escolaritzat en un altre centre públic amb el qual hi ha una relació d’adscripció, cal presentar un certificat del centre on està escolaritzat.

Discapacitat de l’alumne o l’alumna, el pare, la mare, el tutor, la tutora o germanes o germans

• Original i fotocòpia del certificat de discapacitat de la persona que tingui aquesta condició, emès pel Departament de Benestar Social i Família.

• També s’admeten els certificats de discapacitat emesos pels organismes competents d’altres comunitats autònomes. En tot cas, cal acreditar una discapacitat igual o superior al 33%.

• Es consideren afectades per una discapacitat igual o superior al 33% les persones que tenen reconeguda per la Seguretat Social una pensió d’incapacitat permanent de grau total, absoluta o gran invalidesa i les de les classes passives que tenen reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.

Condició legal de família nombrosa o monoparental

• Original i fotocòpia del carnet de família nombrosa o monoparental vigent.

Malaltia crònica de l’alumne o l’alumna que afecti el sistema digestiu, endocrí o metabòlic

• Informe emès per un metge o una metgessa del sistema públic de salut o certificat mèdic oficial amb signatura legalitzada pel col·legi de metges de la demarcació, en què s’indiqui expressament que l’alumne o l’alumna té diagnosticada una malaltia crònica (inclosa la celiaquia) que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic, i s’hi especifiqui de quina malaltia es tracta.

Antics alumnes

• El pare, la mare, els tutors o els germans que hagin estat escolaritzats en el centre per al qual es presenta la sol·licitud hauran de facilitar al centre les seves dades per què es pugui dur a terme la seva comprovació.

Properament us adjuntarem l’enllaç per descarregar el full de sol.licitud.

Llegir més

MENÚ MARÇ 2015

El menú per al proper mes de març!

Llegir més

FRIDAY'S TALE: MONKEY PUZZLE

Creieu que un petit i desvalgut mico que s'ha perdut a la despietada jungla podrà trobar a la seva mare? I per si no hi havia prou, una generosa papallona amb les millors intencions acabarà d'embolicar la troca!. Aquesta emocionant història es un dels més bonics regals que ens han fet la Julia Donaldson i l'Axel Scheffler, un dels tàndems més trempats i exitosos de la narrativa gruffalesca.

Us esperem el divendres a la biblioteca de l'escola, a partir de les 14:40h!!

Llegir més

JOAN GIRONA: "ELS DEURES SÓN UNA FONT DE DESIGUALTATS"

Un article molt interessant de El diari de l'Educació

Joan Maria Girona es va forjar com a mestre a La Mina, tot just quan el barri es començava a alçar, a mitjans dels 70, com a solució al barraquisme de tota Barcelona. Des de llavors ençà, aquest professor i psicopedagog ha completat tota una trajectòria dedicada a la docència en entorns conflictius i depauperats de la capital catalana i les seves rodalies. Va ser director de l’institut Badalona 9 -ja desaparegut-, del qual en va ser expulsat per part de l’Administració per liderar una campanya contra la guetització del centre. Ara, jubilat, segueix assessorant instituts com el Francisco de Goya, del Guinardó, i tutoritzant joves.

Coneixedor –de primera mà– dels estralls que han causat la pobresa i les desigualtats a les aules durant dècades, Girona analitza la situació actual amb preocupació. “A diferència d’aquella època, s’ha perdut la il·lusió i la confiança en l’escola com a ascensor social”, es lamenta. Girona, que també és membre del consell de formació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, aprofundeix en aquesta entrevista en com l’entorn familiar i social dels infants determina el seu pas per l’escola.

La pobresa afecta l’educació dels infants i joves que la pateixen. Hi ha algun dubte d’això?

Cap. Perquè l’escola té pocs elements per compensar la seva situació. Pot ajudar-los, i intentar que durant les hores lectives aquests nois se sentin en un pla d’igualtat, però l’escola s’acaba i només n’hi ha la meitat dels dies de l’any. I ja no és només que els alumnes puguin passar gana o no tinguin diners pel material escolar, que és gravíssim, és que s’hi afegeixen altres conseqüències, com la pobresa afectiva o emocional: els adolescents que a casa no els poden estimar prou perquè els pares estan desbordats de problemes i que arriben a l’escola amb l’autoestima per terra. Aquest desànim els fa rendir menys, encara que tinguin més capacitats que altres.

Quin marge té l’escola per eliminar aquestes desigualtats que porten de casa els alumnes?

La classe social et condiciona i poc hi podem fer des de les classes. Sí que hi ha d’haver unes garanties bàsiques: si la criatura no ha menjat prou, això s’ha d’atendre. I s’ha de buscar la manera i pressionar perquè se li doni una beca o que rebi ajudes d’alguna entitat privada o banc d’aliments. Després, és fonamental que el centre faci activitats que no discriminin per motius econòmics, sinó que incloguin tothom.

Activitats com quines?

En una excursió que val 10 euros, alguns hi podran anar i d’altres no. Segons el meu parer, aquesta excursió no s’ha de fer. O en fas una de més barata o vas a peu. Perquè ja que l’escola no pot compensar totes les desigualtats, almenys que no les accentuï!

Hi ha altres aspectes de l’escola que poden agreujar les desigualtats?

Els deures són una font de desigualtats. Qui té família o reforç a casa, els farà. Qui no, tindrà més dificultats.

Eliminem els deures per combatre les desigualtats?

No només. També perquè els alumnes ja estan 7 hores a l’institut, tota una jornada laboral. Que els facin allà! He arribat a la conclusió que els deures només serveixen per tranquilitzar mestres i famílies. A l’alumne bàsicament l’emprenya perquè li treu temps d’oci, de relacionar-se amb els amics, de fer la seva.

Un altre focus de possibles desigualtats, aquest més recent, és internet. Qui no hi té accés, està perdut.

L’escola ho ha de tenir en compte. Si posa deures en què cal consultar internet ha de garantir que tothom hi tingui accés. Per tant, per exemple, deixar unes hores de feina a la biblioteca o la sala d’ordinadors. Tot això que anem dient, on hi podríem afegir el combat contra la segregació per nivells, poden semblar detalls, però és que si no el que té l’entorn favorable va avançant, i l’altre poc a poc es va desanimant i degradant. I cal afegir-hi un altre element crucial: l’acció tutorial. Els adolescents, sobretot d’entorns socioconòmics empobrits, han de trobar una persona que els pugui escoltar les angoixes, els desànims… Això compensa.

I ja el troben, aquest tutor?

Amb una hora a la setmana de tutoria a Secundària, és evident que no. Però hi ha casos exemplars, com el de l’institut Goya, on treballo. Tot el professorat és tutor, d’una dotzena de nois i noies. Te’ls reparteixes i és més fàcil que puguis ser a prop de tots. I no és que ho necessitin, és que ho busquen. Algú que els ajudi, que els renyi, que els faci reflexionar… que els faci sentir estimats també a l’institut. Això pot ajudar a pal·liar les mancances i problemes que puguin tenir per les situacions límit a casa.

A l’hora de combatre les desigualtats educatives, és possible que siguin més efectives algunes polítiques socials que res tenen a veure amb el sistema educatiu?

I tant. Unes polítiques de foment del treball que disminuïssin l’atur significativament farien molt més contra les desigualtats educatives que qualsevol cosa que pugui fer l’escola. O unes ajudes reals a les famílies, com la renda mínima garantida. Que no es vegin obligades a treballar hores i hores i seguir sent pobres, que és una cosa que no ha passat mai!

Aquestes polítiques familiars són les que apuntalen molts dels sistemes educatius nòrdics amb els quals ens volem emmirallar.

Finlàndia no tindria els resultats que té sense unes bones polítiques d’ajuda a les famílies. Perquè està demostrat que els resultats educatius depenen molt més de la família que no pas de l’escola, això aquí i a Finlàndia.

En els darrers mesos la Generalitat ha impulsat les anomenades auditories pedagògiques, per identificar els centres més problemàtics i intervenir-hi. Què creu que caldria fer-hi?

El que cal fer és trencar els guetos. La majoria d’aquestes escoles ho són. N’hi ha que els han fet aquestes auditories però no milloraran mentre l’alumnat representi un percentatge petit i desfavorit del seu barri. Inclús podem posar-hi més recursos, però la dinàmica no canviarà.

A Catalunya hi ha escoles gueto?

Moltes. Tenim escoles amb un 80% de nois i noies d’ètnia gitana, mentre que al seu barri el percentatge d’aquesta ètnia és del 20%. Això passa.

Com s’arriba aquesta situació?

Això passa si potencies el dret –inventat– de les famílies a escollir escola i no fas polítiques públiques per equilibrar el percentatge d’alumnes d’origen immigrant o d’entorns pobres. Durant anys les famílies que han pogut han anat retirant els seus fills de centres amb aquestes característiques, i un cop inicies aquest procés es genera un cercle viciós: a la següent matriculació hi haurà encara menys famílies que voldran portar-los allà. Al final queden només les que no tenen esma o ganes d’endur-se els fills. I això passa també en barris de classe mitjana.

Com es pot trencar aquest cercle? A vegades senzillament l’escola és reflex d’un barri també guetitzat.

No hi ha cap barri amb concentracions tan elevades d’immigració com algunes escoles públiques. Hi ha barris com Ciutat Vella (Barcelona) on hi ha escoles públiques plenes de nanos d’origen immigrant i d’altres, sovint concertades, que en tenen molts menys. Això és molt perillós, i només cal mirar París o Londres. Totes les escoles pagades amb els nostres impostos ­–això és: públiques i concertades– han d’equilibrar l’alumnat.

Què en pensa de l’afirmació que el nivell d’immigrants condiciona els resultats del sistema?

És un mantra. Si l’escola va malament, és culpa dels immigrants. Si hi ha atur, també. Si hi ha cues a l’hospital, també. Això mateix passava amb murcians i andalusos als 60.

Quines similituds hi ha, des del punt de vista del mestre, entre la pobresa d’aquella època i l’actual?

Hi havia moltes situacions de risc, com ara, però es vivia en un creixement econòmic que permetia a la gent trobar feina, creure en una esperança de millora, en l’educació com ascensor social, i això es traduïa a l’aula. Ara és al contrari. ¿Com convences un jove que ha de seguir estudiant si el seu germà és advocat i no té feina? Una altra diferència és que els adolescents d’ara, a diferència de fa dècades –i independentment de la condició social–, sovint no coneixen la diferència entre el que està bé i el que està malament.

A què es refereix?

A que la família no els ha posat límits. L’institut no pot demanar a un adolescent que s’ordeni la carpeta si a casa no li fan ordenar l’habitació. I abans això estava garantit. Potser és perquè les parelles treballen més, i tenen menys temps pels seus fills, i llavors ho intenten compensar cedint més a les seves peticions i evitant-los tota frustració… No ho sé. Però cal posar límits, encara que costi i entenent que moltes famílies tenen problemes més prioritaris, de feina i habitatge. I des del punt de vista escolar, en situacions així, als adolescents se’ls ha de donar afecte, però també responsabilitats i exigència. En la seva naturalesa rebel, anar-los posant límits forma part de la seva educació.

Llegir més

AMB ULLS DE NEN: EL CARNAVAL DE SOLSONA

Disabte de Carnaval, el programa 1mon.cat de XipTV va emetre un especial des de Solsona on els nostres nens i nenes també hi van participar!

La setmana anterior un equip de televisió es va desplaçar fins a la nostra escola per a gravar les respostes dels nens a les preguntes que els feien sobre el Carnaval de Solsona.

El tall de programa dedicat als nens és curtet,... més d'un ens ha dit... però si vaig parlar molta més estona!! (no, si no en tenim cap dubte, coneixent-vos!) però ens fa molta il·lusió aquesta petita intervenció dels nostres nens de l'Escola El Vinyet, que sembla que ho hagin fet tota la vida i que a més ho van fer molt i molt bé! Moltes gràcies 1mon.cat!

Els voleu tornar a veure?

Llegir més

CARNAVAL AMB EL GRUP DE PETITS

Aquest dijous llarder amb el grup de Petits en hem fabricat una màscara del Xut i hem sortit al pati per lluir-la! Ens ha quedat molt xula i ens l'hem endut a casa per fer-la servir aquests dies de festa! Voleu veure que bé ens ho hem passat?

Que passeu un Bon Carnaval!

Llegir més

INFOVINYET GENER 2015 A SOLSONA FM

Si voleu estar ben informats... aquí teniu l'Infovinyet del mes de gener que s'emetrà dilluns 9 de febrer a les 19:00h a Solsona FM. 

Els reporters d'aquest mes han estat l'Alèxia, en Bernat, en Bogdan, en Johnny, la Blanca i la Rut.

Llegir més

FRIDAY'S TALE: FEROCIOUS WILD BEASTS

Aquest divendres ens endinsarem amb en Jack en els misteris de les ignotes i perilloses boscúries, per descobrir que sovint les feres ferotges son més a prop del que ningú es pensa. I novament ho farem de la mà del nostre admirat Chris Wormell, un autèntic crack de la ilustració i la narració infantil!!!

Us esperem a la biblioteca de l'escola a partir de les 14:40h!!

Llegir més

INCLOSA UNA ESMENA EN FAVOR DE L'ESCOLA EL VINYET ALS PRESSUPOSTOS 2015!

En relació a l'article amb les esmenes presentades per diferents formacions polítiques als pressupostos de la Generalitat en favor de l'Escola El Vinyet, us comuniquem que el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 485, de 28 de gener, del Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, inclou una de les esmenes presentades, de manera que el punt 8 de la Disposició addicional 14 "Projectes i construcció d’edificis de centres educatius" del Projecte de llei diu textualment el següent:

"El Departament d’Ensenyament, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de licitar el projecte executiu de l’escola El Vinyet a Solsona."

Què vol dir això? Doncs entenem que vol dir que el Departament disposarà de finançament i farà un concurs per a la redacció del projecte executiu del centre, a partir del projecte bàsic que se'ns va presentar el maig passat. El concurs públic ha de buscar tècnics que redactin la part executiva del projecte, és a dir, la necessària per a la seva construcció: càlcul i plànols d'estructura i fonaments, de les instal·lacions elèctriques, d'aigua, de calefacció, plànols de fusteria, etc... i que elaborin els amidaments i el pressupost detallat de les obres de l'edifici de l'escola. És posar números reals al disseny.

A partir d'aquí caldrà disposar d'una partida pressupostària que inclogui el preu de la construcció de l'escola establert al projecte executiu i fer un concurs públic obert a les empreses constructores per a la seva construcció.

En qualsevol cas, és una molt bona notícia! A veure si la cosa s'accelera d'una vegada, que ja va tocant!!

Llegir més