INFORME PISA: LA DIVERSITAT A L'AULA ÉS UN HANDICAP?

Els resultats de l'informe PISA donen ales al debat sobre l'obsolescència del sistema educatiu actual.

Ensenyament insisteix que la diversitat a l'aula té incidència en els resultats i el món acadèmic ho qüestiona. 

La consellera Rigau va atribuir l'estancament dels resultats de l'informe PISA a la diversitat de l'alumnat: -Es lògic que, si una comunitat autònoma té un índex de nouvinguts baix, les puntuacions també siguin diferents". Amb aquest argument la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, justificava aquest dimarts els baixos resultats de l'alumnat català en l'informe PISA 2012 respecte d'altres autonomies, com Castella i Lleó, que en competència científica va obtenir 23 punts més que Catalunya. Les proves de l'OCDE van examinar 1.410 alumnes de 15 anys de 51 centres escolars del país, dels quals un 14% eren nouvinguts (un 4% més que en l'últim informe, del 2009).

El secretari de Polítiques Educatives del departament d'Ensenyament, Joan Mateo, va reiterar ahir a l'ARA la tesi de Rigau i va insistir que s'ha reduït en deu punts la diferència de resultats entre l'alumnat nadiu i el nouvingut respecte a l'informe del 2009. Els estudiants autòctons van obtenir 504 punts en competència matemàtica, 511 en comprensió lectora i 502 en competència científica, mentre que els resultats dels nouvinguts van ser 433, 444 i 436 punts, respectivament. Segons Mateo, no hi ha cap país europeu que hagi registrat una entrada tan massiva d'immigrants en l'última dècada i això ha provocat una "reconstrucció contínua" del sistema educatiu. Tot i aquest handicap, Mateo va deixar clar que, tenint en compte els resultats, l'alumnat nouvingut ha "fet un esforç magnífic" i que ara és feina de la conselleria d'Ensenyament continuar millorant el sistema educatiu per reduir encara més la distància entre els estudiants autòctons i els nouvinguts.

L'Associació de Mestres Rosa Sensat, en canvi, es va mostrar crítica ahir amb l'argumentari utilitzat per la consellera Rigau per justificar els resultats PISA. "El problema no és la diversitat ni l'origen dels estudiants sinó la pobresa. El que marca les diferències realment és si les famílies tenen recursos o no en tenen, perquè aquests recursos permeten aconseguir una millor formació de l'alumne -va reflexionar Irene Balaguer, presidenta de l'Associació Rosa Sensat-. No compartim gens ni mica la reflexió de la consellera", va detallar.

La Fundació Jaume Bofill i el professor de sociologia de la UAB Xavier Bonal també mantenen que el percentatge d'alumnat d'origen immigrant no és un "factor explicatiu" sobre l'estancament dels resultats de Catalunya al PISA. "És una qüestió de potenciar la qualitat en el sistema educatiu", indica Bonal. Tot i així, el sociòleg alerta que si es vol millorar els resultats dels estudiants immigrants no és "lògic" que es retallin recursos "significatius" que afecten directament aquesta tipologia d'alumnat, com les partides destinades a aules d'acollida.

La feina a les escoles

A les aules els docents treballen per obtenir bons resultats acadèmics sigui quina sigui la composició dels grups. A l'Escola Pere Vila del districte de Ciutat Vella de Barcelona -amb una mitjana de 60% d'alumnat nouvingut a infantil i primària- promouen estratègies d'impuls de la lectura per avançar en comprensió lectora. "Intentem que el fet de tenir diversitat a les aules no sigui un handicap. Però amb alts percentatges d'alumnat nouvingut pot ser un obstacle en el rendiment", raona Carme Codines, directora d'aquest centre barceloní. A l'Institut Santiago Sobrequés de Girona -en què un 20% de l'alumnat és immigrant- comparteixen l'argument de Rigau, tot i que el seu director, Pedro Cortés, deixa clar que no és l'única causa. En aquest centre l'índex d'immigrants es redueix a la meitat a batxillerat. "La majoria opten per cicles de grau mitjà de FP, i aquí sí que hi ha un problema, perquè hi ha una falta d'oferta", detalla Cortés.

Font: Diari ARA