Breaking News

02 de maig 2012

UNA PROFESSORA D'ANDORRA, ACOMIADADA PER ENSENYAR A LLEGIR ELS SEUS ALUMNES



Una professora de l’Escola Espanyola d’Escaldes-Engordany ha estat acomiadada per ensenyar “massa” als seus alumnes. L’educadora del curs de P4 (Educació Infantil) ha estat apartada de la seva ocupació per recomanació d’un inspector, que ha donat la raó al centre i recomana el retorn de la professora a Espanya.

Els pares dels alumnes denuncien la situació a l’ambaixada espanyola, ja que entenen que no hi ha un màxim educatiu.

Noticia de la www.lavanguardia.com
Imatge de “Espanya suspèn una mestra d’escola andorrana per ensenyar massa bé” de IntocableDigital.cat

La raó fonamental de l’acomiadament és que els nens sabien massa. Els menors, d’entre 4 i 5 anys, ja saben llegir, sumar, restar i estan aprenent a escriure, informa el Periódic d’Andorra. El nivell excessiu dels alumnes ha estat determinant perquè l’educadora sigui apartada de les seves funcions.

Els pares dels alumnes han recorregut a l’ambaixada espanyola a Andorra per sol·licitar la reincorporació de la professora, argumentant que, si bé l’educació espanyola exigeix uns mínims educatius, no hi ha uns màxims definits.

De moment, els pares dels alumnes han aconseguit que la mestra acabi l’actual curs escolar, encara que si res no canvia no continuarà el curs que ve. A canvi, l’Escola Espanyola d’Escaldes-Engordany ha obligat l’educadora a rebaixar el seu nivell d’ensenyament.

Per als pares, el motiu de l’acomiadament podria ser una diferència personal dels rectors del centre, ja que els alumnes no s’han queixat. “Els nens ho demanen i ella els dóna més”, explica una mare.

5 comentaris:

  1. Qui demana més; els infants o els adults?
    Les presses per adquirir coneixements s'estan fent trepidants i els nens/es, de tant que ens estimen, ho van intentant assolir però...i les seves necessitats autèntiques, qui les escolta, qui les sent?

    ResponElimina
  2. Mira, no se... potser ni tanto ni tan poco, el teu comentari m'ha fet pensar en l'article dels Genis i els Ninis d'aquí al bloc:

    Pares: – Què? Ja heu trobat el talent del meu fill?

    Mestre: – No, però segur que aviat el trobarem. A l’escola no fot brot.

    Pares: – A casa tampoc, diu que no vol llegir tot i que a nosaltres ens agrada molt, diu que no en sap.

    Mestre: – És clar, els llibres són avorrits, no parteixen del que li agrada al nen.

    Pares: – I no li agrada endreçar l’habitació, ni fer els deures, ni ajudar a fer res, només vol mirar la tele i jugar a la Play.

    Mestre: – És normal, no el forceu, està desenvolupant el seu talent. Observeu-lo i doneu-li tot el que demani.

    Pares: – És clar, és clar, no voldríem que acabés com nosaltres, uns funcionaris. Però tenim un dubte, té onze anys i no sap ni sumar, ni restar i amb prou feines escriu alguna frase..

    Mestre: – A qui li importen aquestes convencions socials si al final no serviran per potenciar el seu talent i només fan que despistar-lo, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la metàfora! Però jo parlava de necessitats autèntiques, ni de substituts com la play, ni del talent, sino de temps i de les coses interessants de la vida quotidiana a prop...Les matemàtiques, l'entorn, la llengua, el "què passaria si...", fascina, m'atreveixo a dir, a tots els infants sempre i quan aquest coneixement estigui acompanyat de significat per a un, així s'arriba a la comprensió des del cos, no des del cap...

      Elimina
  3. Hola
    Jo sóc mestre i aquest diàleg que tu has posat entre pare i mestre jo el tinc molt sovint però al revés. On diu "pare" cal posar-hi "mestre" i on diu "mestre" cal posar-hi "pare". Es molt decebedor pq el nen q fa el q vol a casa tb ho fa a l'escola i amb l'agreujant q no deixa treballar ni al mestre ni als altres alumnes. (I no passa res ni es pot fer res per arreglar-ho)

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha casos com el que dius, i tant!
      Els pares tenim el paper més important en l'educació dels nostres fills. Qui es pensi que portant-lo a l'escola ja ha fet prou la porta clara. El límits han de venir marcats de casa.

      Elimina

Gràcies per comentar