tag:blogger.com,1999:blog-1797061870479902144.post982894270482139937..comments2023-11-02T19:48:13.656+01:00Comments on AMPA ESCOLA EL VINYET: UNA PROFESSORA D'ANDORRA, ACOMIADADA PER ENSENYAR A LLEGIR ELS SEUS ALUMNESAmpa Escola El Vinyethttp://www.blogger.com/profile/04225279793934301514noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-1797061870479902144.post-33100534352121842342012-06-18T12:19:53.363+02:002012-06-18T12:19:53.363+02:00N'hi ha casos com el que dius, i tant!
Els pa...N'hi ha casos com el que dius, i tant! <br />Els pares tenim el paper més important en l'educació dels nostres fills. Qui es pensi que portant-lo a l'escola ja ha fet prou la porta clara. El límits han de venir marcats de casa.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1797061870479902144.post-76936454573996095352012-06-18T10:37:22.845+02:002012-06-18T10:37:22.845+02:00Hola
Jo sóc mestre i aquest diàleg que tu has po...Hola <br />Jo sóc mestre i aquest diàleg que tu has posat entre pare i mestre jo el tinc molt sovint però al revés. On diu "pare" cal posar-hi "mestre" i on diu "mestre" cal posar-hi "pare". Es molt decebedor pq el nen q fa el q vol a casa tb ho fa a l'escola i amb l'agreujant q no deixa treballar ni al mestre ni als altres alumnes. (I no passa res ni es pot fer res per arreglar-ho)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1797061870479902144.post-44418254847020625122012-05-06T22:48:49.444+02:002012-05-06T22:48:49.444+02:00Gràcies per la metàfora! Però jo parlava de necess...Gràcies per la metàfora! Però jo parlava de necessitats autèntiques, ni de substituts com la play, ni del talent, sino de temps i de les coses interessants de la vida quotidiana a prop...Les matemàtiques, l'entorn, la llengua, el "què passaria si...", fascina, m'atreveixo a dir, a tots els infants sempre i quan aquest coneixement estigui acompanyat de significat per a un, així s'arriba a la comprensió des del cos, no des del cap...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1797061870479902144.post-72934684049672529212012-05-04T12:24:22.974+02:002012-05-04T12:24:22.974+02:00Mira, no se... potser ni tanto ni tan poco, el teu...Mira, no se... potser ni tanto ni tan poco, el teu comentari m'ha fet pensar en l'article dels Genis i els Ninis d'aquí al bloc:<br /><br />Pares: – Què? Ja heu trobat el talent del meu fill?<br /><br />Mestre: – No, però segur que aviat el trobarem. A l’escola no fot brot.<br /><br />Pares: – A casa tampoc, diu que no vol llegir tot i que a nosaltres ens agrada molt, diu que no en sap.<br /><br />Mestre: – És clar, els llibres són avorrits, no parteixen del que li agrada al nen.<br /><br />Pares: – I no li agrada endreçar l’habitació, ni fer els deures, ni ajudar a fer res, només vol mirar la tele i jugar a la Play.<br /><br />Mestre: – És normal, no el forceu, està desenvolupant el seu talent. Observeu-lo i doneu-li tot el que demani.<br /><br />Pares: – És clar, és clar, no voldríem que acabés com nosaltres, uns funcionaris. Però tenim un dubte, té onze anys i no sap ni sumar, ni restar i amb prou feines escriu alguna frase..<br /><br />Mestre: – A qui li importen aquestes convencions socials si al final no serviran per potenciar el seu talent i només fan que despistar-lo, eh?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1797061870479902144.post-51169369635206778472012-05-02T22:04:02.424+02:002012-05-02T22:04:02.424+02:00Qui demana més; els infants o els adults?
Les pres...Qui demana més; els infants o els adults?<br />Les presses per adquirir coneixements s'estan fent trepidants i els nens/es, de tant que ens estimen, ho van intentant assolir però...i les seves necessitats autèntiques, qui les escolta, qui les sent?Anonymousnoreply@blogger.com