EDUCAR EN L'ESTÍMUL, PASSAR DEL MONÒLEG AL DIÀLEG

Un article de Marta Grañó publicat a INED21 

La inversió en educació i formació per a desenvolupar les capacitats de les persones i fomentar el seu talent és fonamental per a impulsar el creixement de la societat. 

No és casual que diverses organitzacions internacionals como la OCDE, el World Economic Forum o la Comissió Europea, entre altres, recomanin invertir en un nou concepte d'educació per a aconseguir millors resultats socioeconòmics.

Aquest canvi es pot plantejar des de diversos punts de vista i pot anomenar-se de moltes maneres, però en la meva opinió, sempre requerirà el que jo anomeno educar en l'estímul. 

Per què és important l'estímul?

Si li diem a l'alumne “la ciència ja està totalment desenvolupada, passa i mira-la” li estem limitant l'estímul a descobrir noves idees, li estem tallant la possibilitat d'oferir la seva mirada particular a cada tema,... l'estem convertint en un mer espectador. 

Crec que no és just oferir aquesta visió. Perquè... està ja tot desenvolupat en realitat? 

Per a respondre aquesta pregunta, em remetré a un fet real succeït l'any 1898. Aquell any, Gharles H. Duell, comissari de l'oficina de patents i marques d'Estats Units va anunciar la fi dels invents de la humanitat amb la frase: 

“Tot allò que podia inventar-se ja s'ha inventat". 

N'estava tant convençut que va demanar al congrès americà que tanqués l'oficina de patents, atès que en la seva opinió, no tenia cap sentit mantenir-la oberta més temps, ja que no quedaven més coses per inventar. 

Crec que sobren els comentaris… Tots coneixem la quantitat i la transcendència dels invents que s'han desenvolupat des d'aleshores. I la tendència continua. 

Si no està tot desenvolupat, si l'important és detectar noves oportunitats, millorar els procediments d'allò que fem, si és bàsica la creativitat, la innovació... com podem plantejar l'educació com una mera repetició de conceptes? Crec que la direcció de l'educació és una altra i ha de passar per l'estímul.

Si a una persona li transmetem la idea que hi ha molt, moltíssim per a descobrir... no serà una font de motivació? Perquè més que ensenyar a repetir respostes estàndard, és més important ensenyar a plantejar-se preguntes.

L'estímul és fonamental.

La fórmula per a educar en l'estímul: passar del monòleg al diàleg

Fins ara l'educació i la formació en general ha anat del professor cap a l'alumne. Però necessitem un diàleg entre professor i alumne. Cal afegir i potenciar dues habilitats clau: preguntar i escoltar. 

Estimular en el procés d'aprenentatge és necessari. Ho demostren els estudis de James Heckman, que considera  necessari l'estímul no tan sols en l'àmbit educatiu formal, sinó també en el no formal: a l'entorn familiar i social. Una persona estimulada sempre va més enllà en la seva feina, sempre anirà més enllà en la seva vida. 

El fet que un percentatge tan elevat dels personatges rellevants del segle XX en ciència o tecnologia hagin estat prèviament fracassos escolars o no s'hagin adaptat a l'entorn escolar o universitari hauria de fer-nos reflexionar sobre què estem fent malament... i posar fil a l'agulla per a canviar-ho. No tinc cap dubte que a aquestes persones els va faltar l'estímul adequat. 

L'educació és la gran generadora de talent i el talent és la gran riquesa de les nacions. Torno a destacar que el Global Talent Risk, publicat pel World Economic Forum adverteix que estem entrant en una era d'escassetat de talent. Fan falta persones formades i que siguin capaces de desenvolupar noves habilitats. Això no es pot aconseguir amb un sistema de formació basat en el monòleg.

Les fórmules educatives han de canviar, a tots els nivells: des d'educació infantil a l'educació unversitària, establint un sistema de formació permanent. Vivim en un entorn en el que no podem deixar d'aprendre mai. 

Estem entrant en una era d'escassetat de talent i si no s'aborda el tema, suposarà una frenada del creixement econòmic del món. El talent que es necessita l'any 2030 s'ha de formar ara. 

Cap país, cap organització pot seguir sent competitiva a no ser que el talent - la força del  motor de les economies - estigui allà per a garantir l'èxit de les organitzacions en temps turbulents, i sigui capaç de manejar l'agenda social i política. 

Estimulem el talent. Aquest talent existeix però necessita aflorar per a permetre créixer a la persona i a la societat. I l'interruptor del talent està en l'actitud... una actitud que aflorarà segur amb l'estímul.

La importància de l'estímul és fonamental, perquè crec en la frase de Henry Ford: 

“Tant si creus que pots,

como si creus que no pots…

tens raó”

Marta Grañó

Investigadora i divulgadora en Educació i Iniciativa Emprenedora. Doctorada en Economia de la Educació. Professora col·laboradora a ESADE. La meva passió: investigar en Educació i Iniciativa Emprenedora… perquè el futur el construïm avui.