EL DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC DELS NENS

Font: Asociación Española de Pediatría

Data de publicació: 14/06/2012

El desenvolupament psicològic dels nens, pas a pas

No només creixen en alçada, sinó també interiorment. Conèixer quines són les etapes per les quals passen els fills durant el seu desenvolupament psicològic cap a l'edat adulta pot resultar de gran ajuda per educar. De fet, els nens progressen gradualment en l'àmbit cognitiu, afectiu, sexual i social. Us expliquem com evolucionen segons la seva edat.

De 0 a 2 anys, primera infància: "jo i els meus pares"

• Descobriments: el bebè té davant seu un món totalment nou, i manifesta interès pels objectes i les persones que l’envolten. Fins i tot el seu propi cos és una eina que encara no coneix ni sap controlar bé.
• La figura materna: durant aquesta etapa, el nadó considera la mare com una prolongació del seu cos. La seva presència constant, a més de les seves intervencions positives cada vegada que es topa amb una dificultat, l’ajuda a superar les pors i afavoreix l’estabilització del sentiment de seguretat.
• Somriures: apareixen com una expressió d’alegria del nadó en relació a un objecte extern. A partir dels 2 o 3 mesos, els somriures són un indicador important per saber si el nen o la nena és feliç.
• El pare: s’incorpora a l’espai psicològic del nadó de forma lenta i progressiva. La seva importància en el seu desenvolupament augmentarà en la mesura que ell comparteixi temps i activitats amb el petit.
• Començar a recordar: entre els 10 i els 12 mesos, el nadó ja és capaç de pensar en els objectes i en les persones que coneix. Això li permet començar a associar cada cosa amb un nom o un so que els identifiqui.

De 2 a 5 anys, segona infància: "jo i els altres nens"

• Petits exploradors: el nen explora tot el que l’envolta de forma relativament autònoma. Té curiositat per conèixer el perquè de les coses i, davant les seves preguntes, cal argumentar les respostes de forma senzilla, comprensible i lògica, perquè aprengui a dialogar.
• Diferències sexuals anatòmiques: el seu interès pel que el distingeix dels nens del sexe oposat està motivat exclusivament per la curiositat i, un cop satisfeta, tant nenes com nens solen oblidar-se del tema.
• Relacions afectives: el nen ja es relaciona amb els seus germans i altres persones de la família, que es converteixen en companys de jocs si tenen la seva mateixa edat. D’aquesta manera, s’amplia el cercle afectiu primari del nen.
• Creativitat: l’activitat fantàstica, a través de la fabulació o la lectura de contes, contribueix al desenvolupament del seu pensament. És normal que de vegades els més petits confonguin la realitat amb la fantasia.
• Egocentrisme: el nen només percep el món a través dels seus propis ulls. Encara no és capaç de posar-se al lloc dels altres, una perspectiva que s’adquireix progressivament durant el procés de maduració cognitiva.
• Socialització: l’etapa preescolar facilita les relacions socials. A més, les noves figures d’adults que coordinen la convivència dels nens a la guarderia els empenyen a seguir les primeres normes socials.
• Control de les necessitats fisiològiques: aquest és un avanç important en l’autonomia del nen. No se l’ha de renyar si el control d’esfínters s’endarrereix ni per petits accidents, ja que pot sentir frustració i inseguretat.
• No vull! Jo! Meu!: No és egoisme ni mal geni, sinó que el nen està buscant quins són els límits a la seva voluntat. Els pares han de marcar aquests límits, encara que això pugui significar alguna robiola.

De 5 a 11 anys, tercera infància (o infantesa): "vaig a l’escola: mestres i companys"

• La vida com una aventura: el pensament del nen és cada vegada més flexible, i ja és capaç de relacionar idees i conceptes nous.
• L’entrada a l’escola: es tracta d’un context més estructurat que fa a la guarderia, amb normes socials necessàries perquè tots els alumnes aprenguin. El professor es converteix en una nova figura d’adult significatiu per al nen.
• Temps lliure: els nens necessiten jugar amb els seus amics i córrer a l’aire lliure. No s’han de sobrecarregar amb exigències d’adults. En el seu temps d’oci, cal oferir alternatives i ajudar-los a descobrir els seus possibles interessos.
• El joc en equip: en aquesta etapa aprenen a tenir empatia ia canviar la seva perspectiva per posar-se al lloc d’una altra persona. Els grups de joc en la infància no solen ser mixtes, ja que no tenen especial interès en els nens de l’altre sexe.

D’11 a 16 anys, la primera adolescència: "jo, els meus amics i el món"

• Transformació: es tornen cada vegada més independents, alhora que es desenvolupen físicament. Els adolescents voldran posar a prova les seves pròpies capacitats i forjar una personalitat autònoma.
• Interès per l’altre sexe: l’atracció, la curiositat i els enamoraments els descol·loquen. Les proves de relacions de parella, a partir dels 15 o 16 anys, tenen per als adolescents una gran transcendència, ja que els ajuden a madurar una identitat pròpia i definida.
• Canvi de mentalitat: desenvolupen la lògica per deducció i la creació d’hipòtesis. Els adolescents ho qüestionen tot i, alhora, són idealistes. A les portes de l’edat adulta és quan arribaran a una posició definida i relativament estable en tant a les seves idees.
• Definició de la identitat: fan noves amistats, conreen certes passions o interessos o fins i tot canvien el seu estil de vestir. La recerca de la seva pròpia identitat els farà capaços de relacionar-se amb els altres de manera crítica i creativa.
• Responsabilitat: en la transició cap a l’edat adulta busquen un camí propi i assagen vies alternatives a les que havien assumit com a correctes fins al moment. Han arriscar-se, encara que també han de ser conscients que poden equivocar-se i, per tant, han de ser responsables dels seus propis errors.

Font: http://www.aepap.org/familia/psicologico.htm