S'ALBIREN CANVIS A SECUNDÀRIA: L'EXPERIÈNCIA DE L'INSTITUT DE SILS

Ens fem ressò de l'article publicat pel col·lectiu Una altra educació és possible, sobre l'experiència educativa de l'Institut de Sils, on l'afany per la innovació pedagògica i la vocació de centre obert i inclusiu han estat una constant des dels inicis. A l'article no hi consta l'autor o autora, per poder fer les corresponents atribucions, no obstant això, moltes gràcies per compartir-lo.

Canvis a Secundària.
Crònica d'una visita a l'institut de Sils.

Va ser a l’abril de l’any passat que, en una xerrada del col·lectiu “Una altra educació és possible”, vaig sentir parlar de l’institut de Sils i, molt més a la vora, del SINS Cardener, a Sant Joan de Vilatorrada. Dues experiències d’instituts que han introduït canvis en el model organitzatiu per tal de millorar l’educació dels nois i noies, més enllà de l’encotillament dels horaris convencionals i el mosaic d’assignatures habitual.

A Sils l’experiència ja té sis anys i, per això, des del Col·lectiu vam demanar que ens hi deixessin passar en un matí laborable. Ha calgut esperar febrer, i aquests dies de les Festes de la Llum. Però el resultat ha estat molt estimulant. D’una banda per l’actitud de la canalla -que cal jutjar d’extraordinària. De l’altra, per comprovar que la satisfacció entre tota la comunitat educativa de Sils és altíssima, malgrat els esforços que inevitablement reclama. I sempre amb uns resultats del tot homologables a la resta de centres. Iguals pel cap baix, acadèmicament. Globalment, francament millors.

No estem parlant d’un centre petit sinó de 350 alumnes en tres línies d’ESO i organitzats en el sistema de cargoleres. No hi ha batxillerat ni se’n desitja tenir -ja hi ha continuïtat molt a la vora, a l’institut de Santa Coloma de Farners-. I és que a Sils volen professors entesos com a educadors pluridisciplinars. La Yolanda, que és la directora, parla amb seguretat i un punt de contundència. L’acompanya la Teresa en un recorregut que durarà més de dues hores i on veig coses que em semblen extraordinàries.

D’un lloc a l’altre, sorprèn la formalitat de tots els nois i noies -com sorprèn la netedat, l’actitud. L’absència de timbres, la seguretat del material a l’abast, el respecte per tot l’institut. Hom diria sense por a equivocar-se que la canalla hi està bé encara que és, com a tot arreu, canalla diversa. De capital social i cultural diferent. Però aplegats a l’institut. En un institut que afavoreix l’autonomia dels seus alumnes, que els barreja i que es dóna temps a avaluar-los. “S’aprova per l’esforç, no és una qüestió de nivells mínims exigibles“. Convençuts que cada professor és un tècnic en educació, defugen la segregació pels nivells i s’organitzen en grups on el vincle no és una assignatura sinó els valors que comparteixen. Sembla menys còmode que l’organització convencional, però els esforços que exigeix també es tradueixen en uns resultats que van molt més enllà dels nostres aprovats o suspesos.

A Sils, per exemple, el tutor és un càrrec de prestigi. Hi destina quatre hores setmanals per a sessions individuals i dues de col·lectives. En coneixeu d’altres casos? I l’horari s’organitza per àmbits, habilitats i projecte (dues hores diàries!) a més a més de tutoria i dues hores més, setmanals, de tallers organitzats, els divendres, per cicles. En horari intensiu d’alumnes, cada dimecres hi ha claustre (res a veure amb el concepte habitual de “claustre”) de 4 a 6. I encara els dimarts, de 4 a 5, reunió de nivell…

M’emporto un grapat de notes de Sils, i tothom qui vulgui té a l’abast el seu projecte de centre, però hi percebo una actitud inimaginable en el meu dia a dia. D’atenció global, de treball compartit. I d’il·lusió. 

I sí, segur que en el trajecte hi deu haver hagut errors, que han fet més d’un cop marrada, que hi ha hagut moments tristos. Però el resultat val la pena. Potser és per això que no paren de rebre visites…

Text i fotografies: Una altra educació és possible