El govern generalitzarà a totes les escoles que alguna de les assignatures es faci en llengua estrangera, sobretot en anglès.
L'objectiu és que els alumnes de primària dominin tres llengües en acabar l'escola, el 2018.
 |
| Dominis de la llengua estrangera a l'ESO |
Objectiu ambiciós d'Ensenyament: millorar el nivell d'anglès dels alumnes en només cinc anys. El govern va presentar ahir el pla de l'escola plurilingüe, que preveu estendre a totes les escoles de primària l'ús de la llengua estrangera –majoritàriament l'anglès– en una part del currículum. Per aconseguir que una part de les classes es faci en anglès, el departament posarà en marxa al setembre un pla per anar incorporant escoles a l'actual pla integral de llengües estrangeres.
Actualment, 1.247 centres ja imparteixen alguna classe en anglès. Per arribar als 3.625, es començarà fent una prova pilot a 50 centres (30 de públics i 20 de concertats) a partir del gener. En aquests centres es faran un 12% de classes en anglès. El percentatge pujarà a l'ESO i l'FP fins al 15% i arribarà al 18% en el batxillerat. El programa preveu anar-hi incorporant centres cada curs, a fi que el 2018 tots els escolars dominin tres llengües.
La feina no serà exclusiva de l'escola. Es demanarà el suport de les famílies perquè emprin els mitjans tecnològics d'ús social en anglès al seu abast (cinema i televisió en dual).
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va admetre ahir la “complexitat” de l'objectiu, tenint en compte el dèficit d'idiomes de l'alumnat català, des de primària fins a la universitat. Ni un terç dels alumnes que acaben la primària té una comprensió lectora mínima en anglès.
De fet, l'aposta implica també adoptar els marcs europeus de referència i nivells de coneixement d'una llengua, que divideixen el coneixement en tres nivells, A, B i C, i amb dos subgrups en cada nivell. La Unió Europea s'ha fixat l'objectiu que la meitat dels joves de 15 anys siguin capaços de mantenir una conversa en una llengua estrangera l'any 2020.
L'objectiu té un evident handicap: l'insuficient nivell d'anglès del professorat actual. Es calcula que només un 18% de la plantilla estaria avui capacitada per impartir classes en llengua estrangera. De fet, són els especialistes en llengua anglesa. La conselleria confia que una part de la plantilla “es llanci” a fer-ho, i aposta, sobretot, per la incorporació de nous mestres amb coneixement de la llengua. El decret de plantilles permet als directors ajustar el perfil del mestre que pretén incorporar al centre i el domini de l'anglès serà un dels requisits que s'endevinen que seran imprescindibles. Les noves generacions de graduats en mestre de primària ja acrediten un millor coneixement de l'anglès, ja que és obligatori per obtenir una titulació superior. Aquest pla, però, no funcionarà a ple rendiment fins al 2015.
LA FRASE
En cinc anys volem fer una ofensiva perquè els alumnes coneguin l'anglès de manera ràpida
Irene Rigau
CONSELLERA D'ENSENYAMENT
1.247
escoles de Catalunya ja imparteixen una part de les assignatures en anglès, del total de 3.625.
18
per cent del professorat acredita el coneixement suficient de l'anglès per impartir-hi classes, i disposa del First Certificate.
Millorar els idiomes i bandejar Wert
 |
| Rigau i Wert en una reunió recent sobre la Lomce Foto: EFE. |
És lloable fixar-se objectius agosarats i complicats d'assolir. En aquest cas, paga la pena fer-ho per apujar el nivell d'anglès del país, perquè Catalunya ha de mirar encara més enfora. Millorar lleugerament el coneixement de l'anglès dels joves ja seria un èxit. I és relativament accessible, perquè l'actual grau de coneixement resulta evidentment baix. Un 36% d'alumnes de quart d'ESO tenen un nivell baix o mitjà baix d'anglès (l'equivalent a l'A1), segons l'Idescat. Però serà complex assolir un nivell mínim de desenvolupament en aquesta llengua si la gran majoria del professorat actual no pot fer classes en anglès. Per més mestres que s'incorporin a l'escola, o que s'hi atreveixin, el repte de la tercera llengua no sembla fàcil, i sobretot en un entorn de reiterades retallades de professorat i sous als centres.
D'altra banda, fixar objectius finals de coneixement, i no pas hores lectives mínimes per curs, com fa el pla plurilingüístic aprovat ahir pel govern, permet bandejar la Lomqe del ministre Wert, que avui revisa les esmenes a la totalitat al Congrés. Veurem qui arriba abans al 2018.
FONT: EL PUNT AVUI
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar