"El nen, amb el seu enorme potencial físic i intel·lectual, és un miracle davant de nosaltres. Això s’ha de transmetre a tots els pares, educadors i persones interessades en nens, ja que l’educació des de l’inici de la vida podria canviar el present i el futur de la societat. Hem de tenir clar que el desenvolupament del potencial humà no està determinat per nosaltres. Només podem servir al desenvolupament del nen, ja que aquest es realitza en un espai en què hi ha lleis que regeixen el funcionament de cada ésser humà i cada desenvolupament ha d’estar en harmonia amb tot el món que l’envolta i amb tot l’univers."
Maria Montessori.
Educadora, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa, psicòloga i humanista italiana
Maria Montessori va néixer a Chiaravalle, a Itàlia, el 1870, en una família burgesa de classe mitjana. Això va permetre que, en una època en què poques dones estudiaven i encara menys dones accedien a la universitat, ella fos la primera italiana en doctorar-se en medicina. El títol de metgessa se sumava a molts altres títols que va aconseguir: educadora, científica, psiquiatra, filòsofa i psicòloga.
Els reculls biogràfics la descriuen com una persona amb moltes inquietuds, que defensava idees molt innovadores i que va viure en el mateix moment històric que Mussolini i Freud. Quines paradoxes!
Des de sempre va estar molt interessada per l’educació dels infants, especialment per la d’aquells que presentaven deficiències mentals, i amb ells va aplicar amb ells metodologies noves que els permetien aprendre a llegir i a escriure. Els èxits que anava aconseguint eren la seva millor targeta de presentació: a poc a poc es va guanyar la confiança de pares, mares i professionals de l’educació.
Defensava la idea que els infants es construeixen ells mateixos a partir dels elements de l’ambient. El 1906 va decidir fer-se càrrec de 60 menors, mentre els pares i les mares treballaven, i va fundar la Casa dei Bambini. Allò li va permetre observar el que els nens feien pel seu compte, sense la supervisió de l’adult, i va anar recopilant la informació que, posteriorment, li permetria elaborar les bases del seu mètode.
Maria Montessori sentia un gran respecte pels infants. Les seves teories es basaven a veure els nens com els seus propis mestres, els quals, per aprendre, necessiten estímuls i llibertat. El docent hauria de ser un guia que oferís a l’infant diferents opcions per expressar els seus gustos, per triar i per equivocar-se.
Aquesta motivació per prendre decisions fa que els infants aprenguin a triar les opcions més adequades i que siguin capaços de resoldre els seus problemes. A més, com que estan acostumats a intercanviar les seves idees amb les d’altres i a treballar en grups més que no pas individualment, tenen desenvolupades unes bones habilitats comunicatives, cosa que els ajuda en altres aspectes.
A més del seu mètode, Maria Montessori va crear un material didàctic per estimular la curiositat del nen i crear en ell el desig d’aprendre. Es tracta de materials per treballar tant en grup com individualment que potencien l’aprenentatge mitjançant tots els sentits i amb els quals el nen s’autocorregeix. Aquesta és la millor manera d’aprendre. La pedagoga que va revolucionar el món de l’educació va morir als 81 anys a Holanda.
Font: http://www.educat.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar