Un tema força debatut i amb molts enfocaments gira al voltant del fet de donar diners a les criatures. N'hi ha que defensen que pot ser un aprenentatge per gestionar petites despeses i escollir els capricis que es volen tenir. N'hi ha d'altres que parteixen d'un punt de vista oposat i que asseguren que no cal donar tant protagonisme als diners i que han de ser les persones adultes les que gestionin aquests capricis segons la conveniència del moment.
En una posició més amplia hi ha les famílies que proposen més matisos, donar diners si es compleixen unes condicions: si s'han portat bé, si no hi ha hagut baralles o si han col·laborat a fer les tasques domèstiques, per exemple. En aquest sentit, acaba sent un recurs per pressionar les criatures. Amb tants arguments es posa en evidència que, com en altres temes, hi ha molts enfocaments. El que potser caldria és no barrejar arguments per justificar una decisió o aprofitar l'oportunitat per aconseguir que les criatures responguin de manera positiva a les demandes, ja que això posa en evidència la falta de recursos adults i acaba complicant els missatges. No té lògica vincular els diners amb la baralla, portar-se bé o la participació que, de fet, hauria de ser gratuïta , ja que forma part de l'aprenentatge de la col·laboració en les necessitats del grup familiar.
Quin podria ser el tema net i clar per decidir si donar diners? L'aprenentatge de la planificació i la satisfacció dels desitjos, especialment en un ambient relaxat de vacances, tot aprenent el preu dels objectes, que no es pot tenir tot, i que cal aprendre a renunciar o esperar. És a dir, decidir i gestionar els diners perquè els serà útil tota la vida. Perquè això sigui possible, cal tenir poca assignació -segons l'edat- i que sigui periòdica: setmanal, per exemple. Cal acompanyar aquesta gestió per afavorir la comprensió de l'espera de la nova aportació, la valoració d'allò que es pot tenir, del que cal esperar i, sobretot, del valor dels desitjos.
A partir d'aquestes consideracions és important donar espai a l'infant perquè gestioni els diners, prengui decisions i vegi què passa malgrat que després s'enfadi perquè s'ha quedat sense diners. Decididament cal que cada família triï allò que més li encaixi, ja que els arguments, els matisos i les oportunitats són múltiples.
En una posició més amplia hi ha les famílies que proposen més matisos, donar diners si es compleixen unes condicions: si s'han portat bé, si no hi ha hagut baralles o si han col·laborat a fer les tasques domèstiques, per exemple. En aquest sentit, acaba sent un recurs per pressionar les criatures. Amb tants arguments es posa en evidència que, com en altres temes, hi ha molts enfocaments. El que potser caldria és no barrejar arguments per justificar una decisió o aprofitar l'oportunitat per aconseguir que les criatures responguin de manera positiva a les demandes, ja que això posa en evidència la falta de recursos adults i acaba complicant els missatges. No té lògica vincular els diners amb la baralla, portar-se bé o la participació que, de fet, hauria de ser gratuïta , ja que forma part de l'aprenentatge de la col·laboració en les necessitats del grup familiar.
Quin podria ser el tema net i clar per decidir si donar diners? L'aprenentatge de la planificació i la satisfacció dels desitjos, especialment en un ambient relaxat de vacances, tot aprenent el preu dels objectes, que no es pot tenir tot, i que cal aprendre a renunciar o esperar. És a dir, decidir i gestionar els diners perquè els serà útil tota la vida. Perquè això sigui possible, cal tenir poca assignació -segons l'edat- i que sigui periòdica: setmanal, per exemple. Cal acompanyar aquesta gestió per afavorir la comprensió de l'espera de la nova aportació, la valoració d'allò que es pot tenir, del que cal esperar i, sobretot, del valor dels desitjos.
A partir d'aquestes consideracions és important donar espai a l'infant perquè gestioni els diners, prengui decisions i vegi què passa malgrat que després s'enfadi perquè s'ha quedat sense diners. Decididament cal que cada família triï allò que més li encaixi, ja que els arguments, els matisos i les oportunitats són múltiples.
Via Ara.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar