Breaking News

19 de setembre 2014

LES FAULES MONTESSORI - CONEIXEMENT CIENTÍFIC A INFANTIL I PRIMÀRIA

Aquesta primera setmana de curs, plena de sorpreses i novetats, segur que els vostres nens i nenes de mitjans i grans us han explicat que la Valle i l'Ana els han explicat la primera faula. No sé si al grup de petits també, ja m'ho direu... 

Però... què són les faules? Què fan amb les faules?

Escoltar els més petits com l'expliquen, amb aquell entusiasme i aquella gràcia, parlant de conceptes força complicats, i la curiositat per saber més del tema, ha fet que tot fent una recerca per internet trobés aquesta informació que potser ens pot ser útil.

"Les faules i el coneixement científic a Infantil i Primària" 

La utilització d'analogies i metàfores ha jugat un paper molt important en el desenvolupament històric del coneixement científic, ja que serveixen per a comprendre intuïtivament conceptes abstractes i faciliten la seva assimilació. 

Una de les estratègies amb què s'introdueix el coneixement científic a nens i nenes a l'educació Montessori és a través de les "grans lliçons", que són faules que narren històries sobre fets reals, amb una connotació científica.

La riquesa que té el treballar el coneixement científic a partir de faules és que principalment desenvolupa la imaginació i fomenta els processos creatius a l'aula, ja sigui des de les arts, la escriptura enfocada a la la creació de noves faules o aprofundir en aquells aspectes científics que a ells els han cridat l'atenció.  El mestre acompanya el procés per a que aquest nou coneixement no es quedi només en una recopilació d'informació, sinó que aquest s'aprengui bé, tenint en compte que aquestes faules són el punt de partida a la introducció del coneixement científic. També promou el desenvolupament de projectes transversals a altres àrees de coneixement, com per exemple el llenguatge, la matemàtica, la història o les arts. 

Cada faula permet als nens explorar diverses àrees, segons els seus interessos o dubtes, que sorgeixen a partir de cada relat. Per exemple, amb la faula "El Déu sense mans" es pot introduir als nens a les àrees específiques de geologia, química, física, astronomia i metereologia. Amb les faules de la "Línia negra" i "La gota d'aigua" es podrien abordar temàtiques entorn a la botànica, la biologia, la zoologia o l'evolució de la vida a la terra, principalment. 

Aquesta setmana s'ha explicat a l'escola la faula del "Déu sense mans", i aquestes són les idees generals en què es basa, juntament amb un petit extracte:

El Déu sense mans


Introducció

Aquesta faula narra la història de la creació de l'univers, la creació de la terra i de tot el que està al nostre voltant, per part d'un gran esperit. A mesura que el relat avança, el narrador genera una sèrie d'analogies en relació a la distància que hi ha entre el sol i la terra, i el temps que triga la llum a arribar a la terra. D'altra banda, el mateix narrador exposa una sèrie de dubtes respecte aquest gran esperit: qui és? com és possible que hagi creat tot el que hi ha al nostre voltant? com ho va fer? D'aquesta manera es generen interrogants importants per a abordar el coneixement científic que es van desenvolupant durant la narració. La profunditat en la que aquests conceptes es poden treballar a l'aula estan directament relacionats amb el nivell escolar i les inquietuds dels estudiants. 

El més interessant és que els temes que s'aborden no acaben amb aquest relat, ni amb unes quantes activitats aïllades a l'aula, sinó que poden ser treballades des de les diferents àrees del coneixement, el que enriqueix la proposta pedagògica. 

Extracte de la faula

…”Quan pensem en una cosa freda, pensem en el gel, però el gel és una mica calent si el comparem amb el fred de l'espai. En aquell buit sense mesura de fred i foscor, hi havia un núvol que contenia totes les estrelles que estaven al cel. Tot l'Univers es trobava en aquell núvol, i entre els astres més petits es trobava el nostre món. Però aleshores les estrelles encara no eren estrelles, no existia més que llum i calor. Tan intensa era la calor que totes les substàncies que coneixem: el gel, l'or, la terra, les roses, l'aigua, totes existien com a gasos, sense substància, com l'aire. Es trobaven unides en una gran immensitat de llum i calor. Una calor que avui faria sentir al nostre Sol com un tros de gel.

Aquest ardent núvol de "no rés", tan intens que es difícil imaginar-lo, es movia en la immensitat de l'espai congelat, que també era un "no rés", però moltíssim més gran. El núvol ardent no era més que una gota d'aigua a l'oceà que era l'espai.

Quan el núvol de llum i calor va començar a moure's per l'espai, petites gotes van caure d'ell. Com si tiréssim algunes gotes fora d'un vas, algunes es quedaran juntes i la resta es trencarà en petites gotetes. 

La multitud incomptable d'estrelles que hi ha és com aquestes petites gotes. Només que enlloc de caure s'estan movent per l'espai de tal manera que mai s'ajunten. Hi ha milions de kilòmetres entre l'una i l'altra.

Es troben tan lluny que la llum d'una d'elles triga milions d'anys en arribar-nos. Saps a quina velocitat viatja la llum? (els nens contesten). No, molt més ràpid! Viatja a 300.000 km, però no per hora, no, per segon! Imagina't què ràpida és! Això significa que en un segon pot viatjar 7 vegades al voltant del món. I saps com de gran és el món? 40.000 km. Si nosaltres anéssim a 160 km per hora, sense parar, tot el dia i tota la nit, trigaríem  més de 10 dies a recórrer aquesta distància. En canvi, la llum la recorre 7 vegades en tan sols un segon. Tu fas (clic) amb la punta dels dits i ja ha donat 7 voltes a la Terra"...


Bibliografia: "Les faules i el coneixement científic a Infantil i Primària" de Marco Andrés Zagal,(Universitat Autònoma de Barcelona) i Betzabé Lillo Orellana, (Universitat de Barcelona).

Reaccions:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar