“Que la poesia no s'aturi!”
“En nom de la família, gràcies a tots els que homenatgeu Joana Raspall i envieu mostres de condol. Que la poesia no s'aturi!. Convidem totes les aules de totes les escoles de Catalunya a recordar Joana Raspall llegint un dels seus poemes!”.
Això escrivia ahir la família a Twitter. Les mostres de condol, reconeixement i gratitud han estat moltes, com ara la del conseller de Cultura, Ferran Mascarell: “És una veu poètica extraordinària, una salvadora de mots i una activista incansable a favor de la lectura. Honorem-la.” Una piulada de fa uns dies explica el rastre que deixa: “Entens la força de la poesia quan trobes el teu fill de 9 anys despert a mitjanit llegint Joana Raspall.”
Retalls de poemes
Passar comptes
“Si no he estat fèrtil per donar collita, / humilment me'n acuso. Sóc avara / i potser m'he quedat per a mi sola / tot el tresor intern de les paraules.”
Sempre, el mirall
“Res, però, dintre meu no envelleix, / res d'allò que ha marcat el meu pas / i m'ha dut als camins a lluitar / per la terra, l'amor i la fe.”
El tot
“Intento entendre. / Però el fons del Jo se'm fa inabastable.”
A classe
“No es deu pensar que l'he vista / quan de reüll em mirava / mentre jo feia el distret... / Escric, i la mà em tremola...”
La rel
“La rel de l'arbre no sap / que jo li estimo les branques / perquè fan ombra l'estiu / i l'hivern, al foc, escalfen; / perquè puc collir-hi flors / i quan té fruita, menjar-ne.”
La poeta va morir dimecres a la matinada, a Sant Feliu de Llobregat. Ha marxat havent arribat als cent anys, que va celebrar l'1 de juliol passat, i havent viscut tot un any de celebracions al voltant de la seva figura i el seu llegat.
Font: El Punt Avui
