Breaking News

15 de febrer 2013

ENTREVISTA A CARLOS GONZÁLEZ INSPIRADOR DEL DOCUMENTAL "ENTRE MAESTROS"

ENTRE MAESTROS
Format: Pel·lícula documental
Duració: 85 minuts


Un grup d'adolescents de 16 a 19 anys que se senten desmotivats per l'educació que han rebut a l'escola, assistiran durant dotze dies a unes classes especials. 

Un mestre busca portar "l'autoconeixement" a classe, creant un ambient que ajudi als seus alumnes a descobrir els seus enormes potencials interiors. 

Un documental sobre l'experiència real i directa d'un professor de matemàtiques i física que busca que 11 alumnes recuperin la motivació i l'autoestima. 

La pel·lícula mostra una trobada entre l'educació i la vida, per a aconseguir-ho el mestre dóna un marc diferents als temaris habituals. D'aquesta manera les matemàtiques, la física, la història i la llengua es converteixen en un vehicle "d'autoconeixement". En dotze dies de classe els alumnes viuen una experiència transformadora en la que sorgeixen inquietuds, pors, drames i somnis. Una experiència basada en l'autoestima, el respecte, la confiança i la provocació. 

Carlos González és llicenciat en Ciències Físiques. Durant 24 anys va exercir com a professor de matemàtiques i física per a adolescents, reconegut per la seva vàlua i entrega en el treball. Amb el pas del temps es va trobar estancat en una feina en la que creia que no estava assolint l'objectiu primordial: transmetre coneixements i educar els seus alumnes, ajudant-los a trobar-se com a persones.

Finalment, al veure's limitat en el seu desig de practicar un ensenyament basada en nous paràmtres, va decidir deixar el camí oficial i iniciar-ne un de nou, alternatiu al sistema imperant. Va començar a interessar-se per nous models educatius, per noves idees pedagògiques que anaven sorgint, sobretot al món anglosaxó i a llatinoamèrica. 

Ha publicat en diaris i revistes nombrosos contes i articles sobre educació i ciència. Actualment és formador de mestres, investigador i divulgador dels nous paradigmes científics a través dels seus escrits, conferències, seminaris i intervencions en els mitjans de comunicació. 

En aquesta entrevista, Carlos ens parla de tota aquesta experiència: ens explica les seves pors i somnis; els seus dubtes; la seva ràbia i impotència acumulats durant tants anys; l'important que ha estat per ell aconseguir el seu comni; com va anar el rodatge amb 11 adolescents; si l'objectiu ha estat aconseguit...

Enllaç a Alea Documentals

Gràcies Manel Martínez, per aquesta aportació!

5 comentaris:

  1. Em sorprèn que encara qüestionem que les innovacions pedagògiques deixin "enraredits" els nostres fills i filles!

    ResponElimina
  2. No entenc el comentari... pots explicar que vols dir?

    ResponElimina
  3. Jo entenc que és un comentari crític a les innovacions en la pedagogía. Vaja que sembla que vol dir que innovar fa que els nens vagin endarrerits. Jo tampoc l'acabo d'entendre.

    ResponElimina
  4. M'explico de nou! Quan hi ha escoles, com és el cas del Vinyet, que aposten per una línia pedagógica diferent, inicien un camí nou en un indret que, algunes vegades, no tenen el suport d'una de les parts més importants de l'escola que són les famílies.
    Després de veure el trailer del documental, em va venir de gust escriure aquesta reflexió, ja que sento sovint poca confiança en l'exploració d'aquesta nova manera, d'aquesta nova mirada on els coneixements són importants però encara primen més davant la vida, la capacitat de mirar-la, quan hi ha conflicte, quan hi ha plaer, quan hi ha ràbia...sentiments que demanem constantment als infants que no els tinguin.
    I per això dic en la frase que, vist l'experiència d'en Carlos, m'agradaria que les famílies poguéssim posant-se més al costat de l'escola perque les innovacions pedagógiques tenen fonaments importants per encarar la vida i per això, pot semblar que a nivell de coneixements quedin "enraredits" però aquests coneixements s'emmagatzemen al cap, lloc on sovint s'obliden les coses, per això si vivim a l'escola més que treballem, els coneixements i aprenentatges quedaran per sempre registrats en el seu cos i el seu cor i, d'aquesta manera ho recordaran.
    Espero haver-me explicat... Gràcies!

    ResponElimina
  5. Ara si t'has explicat bé. Gràcies!

    ResponElimina

Gràcies per comentar