APRENDRE MATEMÀTIQUES D'UNA ALTRA MANERA

Nel Martínez. Animador matemàtic. En els seus tallers ensenya a pares i fills a jugar amb els números sense barallar-se.

Uns quants nens d'entre 2 i 10 anys no paren de moure's a l'ombra d'una acàcia del parc de la Ciutadella. La més petita aprèn a comptar amb titelles de dit i la més gran multiplica amb palets. Amb la seva maleta plena de joguines i una paciència de sant, Nel els demostra que les mates poden ser divertides.

-Sembla un mag.

-Tot ho faig a base de jocs. Els humans, i els nens en concret, ja tenim una manera d'aprendre, que és a través del joc. El que aprens experimentant et queda gravat d'una manera molt diferent que un aprenentatge prefabricat.

-¿Prefabricat com ara què?

-Per exemple, qualsevol adult et dirà que 3 per 5 fan 15, però el que interessa amb els nens no és que sàpiguen que 3 per 5 fan 15, sinó que sàpiguen què estan fent. Si li fas aprendre a un nen que 3 per 5 és igual a cuixuflú, per dir una tonteria, et dirà que 3 per 5 és igual a cuixuflú, però no ho entendrà.

-Però, ¿què s'ha d'entendre?

-Pots donar una resposta automàtica: saps que 3 per 5 fan 15, però potser no tens la dimensió del que significa 3, del que significa 5 i del que significa 15. Quan són quantitats més grans pots fer una operació mecànicament sense entendre quina dimensió té aquella quantitat. En el meu taller, els nens aprenen a multiplicar sense aprendre's de memòria les taules.

-¿I amb operacions complexes?

-Es pot viure perfectament sense derivades, però, si tens ganes d'aprendre'n a fer, has de buscar la manera d'entendre el que fas i no memoritzar senzillament un algoritme per obtenir el resultat.

-Assegura que les matemàtiques poden ser divertides.

-Respectar el moment del nen és clau. Si pretens que un nen aprengui una cosa que tu com a adult vols que aprengui en aquell moment concret, és molt difícil, perquè li estàs fent empassar una cosa…

-Perquè toca.

-Exacte, però potser a ell no li ve de gust en aquell moment.

-En la vida s'han de fer moltes coses perquè toquen.

-No crec que sigui un bon sistema, perquè deixes que una altra persona decideixi el que has d'aprendre i el que no.

-¿I vostè no decideix què i com ho ensenya?

-No m'agrada la paraula mestre, perquè implica una jerarquia: jo t'ensenyo una cosa que tu no saps, depens de mi. En canvi, jo sóc com un guia turístic: t'acompanyo per un territori, però qui fa els descobriments ets tu. És una mirada emocional que implica posar-se d'igual a igual per saber què és el que sent l'altre.

-¿Com anava de mates a l'escola?-Sumar i restar portant-ne se'm feia molt pesat. Ho vaig aprendre mecànicament, però no m'interessava, m'equivocava sovint i havia d'esborrar-ho i tornar-ho a fer. Fins que ho vaig aprendre com un joc.

-¿Com es va produir el canvi?

-No ho recordo, però en un moment determinat em vaig adonar que era més divertit sumar jugant a fer veure que un nino s'ajuntava amb no sé quants. Llavors la meva actitud davant les matemàtiques va canviar i em van anar millor. Però va ser decisiu quan em vaig plantejar ensenyar matemàtiques a la meva filla gran: no volia barallar-me amb ella i discutir perquè tant per tant fan tant...

-Em sona.

-El que faig en el meu taller és donar als pares idees de jocs, de maneres de poder presentar operacions d'una manera més agradable. Treballar les matemàtiques amb els nens és molt important, sobretot si hi ha un clima amorós, perquè els coneixements s'adquireixen millor així.

-És molt d'esforç per a l'adult.

-El que faig em fa feliç, o sigui que tot aquest esforç és un plaer.

-¿Com es desfoga de tants nombres i tanta canalla?

-Jo no necessito desfogar-me.

-¿De veritat no alça mai la veu?

-No. Suposo que és qüestió de pensar contínuament el que estàs fent, és el viure conscient. Si realment volem ajudar els fills, ¿per què ens posem nerviosos?

-...doncs perquè estem cansats, preocupats. ¡Ningú és perfecte!

-A vegades és millor dir: «Mira, he tingut un dia difícil, estic cansat i ara no tinc ganes de fer això. Busquem un altre moment». Els nens entenen més coses que els adults, perquè nosaltres estem molt programats però ells estan més connectats amb els sentiments.

Informació publicada en la página 64 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 27 de agost de 2011 de EL PERIODICO