El professor emèrit de la Universitat de Massachusetts (EUA) Robert Swartz considera en una entrevista amb Efe (Maig 2015) que el sistema d'avaluacions escolars pot provar puntualment la memòria de l'alumnat, però no mostra la seva intel·ligència i creativitat i tampoc contribueix al seu desenvolupament.
Swartz, que participà en un seminari al col·legi Peleteiro de Santiago de Compostel·la sobre "Creativitat, pensament crític i innovació en el currículum", opina que aquest tipus de proves "solen posar a prova la memòria" dels alumnes, però no les seves capacitats , habilitats i coneixements.
Adverteix a més que sovint es dóna la circumstància que el professorat arriba, fins i tot, a "preparar els alumnes per a les proves", mitjançant un mètode que consisteix a repetir una sèrie de coneixements apresos, per la qual cosa cal que hagin de "repassar", i això pot comportar que oblidin després allò que s'ha interioritzat per a aquesta fi examinadora i que, per tant, "l'aprenentatge es torni un avorriment".
Filòsof i director del Centre Nacional per a l'Ensenyament del Pensament (NCTT, sigles en anglès), una espècie de 'think-tank' o laboratori d'idees per a fomentar un aprenentatge més participatiu i creatiu dels alumnes, Swartz apunta que als Estats Units "els exàmens s'han convertit en un negoci per a algunes empreses que són venedores d'aquest tipus de productes."
Indica així, amb enyorança, que la iniciativa primigènia del programa internacional d'avaluació d'estudiants, conegut com "PISA", estava inicialment dissenyada per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per contrastar els resultats en uns i altres països, i per mostrar "alguna cosa més que memòria".
Confessa ser conscient que això ha suscitat moltes crítiques en diversos països dels que veuen que aquests exàmens obvien, precisament, moltes de les potencialitats dels alumnes. No obstant això, estima que PISA és una eina indicativa per veure l'evolució i els progressos, tot i que considera convenient un debat profund sobre aquest tipus de proves per "poder millorar-les".
Pel que fa al fet que els resultats a Espanya figurin en alguns indicadors per sota de la mitjana de països de l'OCDE, que inclou els estats més desenvolupats del planeta, assenyala que "cal prendre seriosament la manera en què s'educa" a les generacions futures.
Swartz explica que fa mig segle que va visitar Espanya com a estudiant i va tenir l'oportunitat de viatjar a diversos punts de la Península Ibèrica, però s'observa que en els últims anys, en què ha tornat per impartir programes de formació dirigits a professors a càrrec del NCTT, ha constatat que els educadors asseguren que el model actual "no està funcionant".
"Alguns em diuen fins i tot que és un fracàs complet", comenta el professor nord-americà, que tracta de persuadir que el paper del docent sigui més de "guia d'aprenentatge" per "obrir la ment" als alumnes i convidar-los a tenir "capacitat crítica " i a descobrir per si mateixos.
Afirma aquest especialista que les tecnologies han permès obrir noves finestres al coneixement i constitueixen una "veritable revolució", de manera que el paper del professorat està canviant i s'ha d'adequar també a proporcionar "referències" perquè els alumnes puguin distingir per si mateixos, perquè "han de ser conscients que a internet qualsevol pot posar el que vulgui".
"No es tracta de censurar" sinó de facilitar que aquestes noves tecnologies, que comporten també "riscos", puguin ser "eines útils" que suscitin l'interès pel coneixement, emfatitza. Swartz assegura que les seves propostes d'aprenentatge, porten als alumnes a estar "més feliços, més compromesos i més interessats en les seves tasques" i, així mateix, a tenir "millors resultats en els exàmens".
Font: Notícias Galicia
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar