Un article del diari ARA
Finlàndia, Alemanya i Àustria opten pel model català
Alemanya ha passat de fer una jornada compactada a una de partida a primària.
Mentre que a Catalunya una seixantena d’escoles pressionen Ensenyament per demanar l’aplicació d’un horari intensiu a primària (de 9 a 14 hores), part dels països europeus han decidit fer un pas enrere i tornar a una jornada similar a la partida. Entre aquest grup hi ha el referent català, Finlàndia, però també països del centre d’Europa, com Àustria, Suïssa (la part alemanya) i Alemanya, i de l’Europa de l’Est. En canvi, l’Argentina i Grècia opten per mantenir l’horari compactat.
Els mals resultats en les proves PISA del 2003 del país germànic -que el situaven de la meitat cap al final de la llista dels països de l’OCDE en competències com les matemàtiques- van disparar totes les alarmes. Això, sumat a la reivindicació de les dones per la seva carrera laboral, va portar el govern alemany a capgirar els horaris escolars. Fins llavors els alumnes de primària entraven a les 8 o les 9 del matí i plegaven entre les 12.30 i les 13.30, en funció dels centres, que no oferien servei de menjador. Les mares, que mentre el fill estava en edat escolar com a molt tenien una feina de mitja jornada, ja eren a casa. Per modificar aquesta situació, el govern va obrir una línia de finançament directe als municipis que ha permès que més de la meitat de les escoles de primària i secundària obrin fins a les 16.30 hores. Aquests centres treballen amb tres opcions educatives: mantenir la jornada lectiva al matí, dinar a l’escola i fer activitats extraescolars; intercalar l’horari lectiu amb el no lectiu durant tot el dia, i, finalment, la creació d’una sisena hora que en funció de la tipologia de l’alumnat és voluntària, obligatòria per a tota la classe o només per a una part. Alhora també hi ha una oferta de 16.30 a 18.00 per als alumnes que pertanyen al nivell socioeconòmic més baix. “S’han centrat sobretot en aquest col·lectiu perquè era el que frenava la millora del rendiment educatiu”, detalla la sociòloga Elena Sintes.
Finlàndia també ha modificat l’horari incorporant el dinar com una activitat lectiva. En el seu cas, les classes comencen a les 8 del matí, d’11 a 12 dinen -tant alumnes com mestres- i a les 15 hores acaben. Aquesta etapa educativa és gratuïta, fins i tot el dinar. França va modificar els seus horaris fa un parell d’anys. Fins al 2012 feien sis hores diàries de classe els dilluns, dimarts, dijous i divendres. En comprovar que eren jornades massa llargues, el govern va optar per reduir una hora al dia i fer classes també dimecres o dissabte al matí en funció del centre i del municipi. En el seu cas, l’escola comença a les 9 i s’allarga fins a les 12.00, quan fan una pausa per dinar, i llavors de 14.00 a 15.30 fan una activitat no lectiva. Els pares que no poden anar a buscar els nens en aquesta hora poden allargar la jornada dels seus fills fins a les 18.00, però pagant.
El professor de pedagogia internacional de la UB Enric Prats defensa que en el debat de l’horari a primària s’han “d’imposar” els resultats pedagògics. “Si no hi ha grans evidències entre un horari i l’altre després s’haurien d’analitzar altres factors, com la conciliació familiar”, afegeix. Fabian Mohedano, el coordinador de la Iniciativa per a la Reforma Horària (una iniciativa impulsada per la societat civil), alerta que la jornada intensiva només es pot aplicar si s’inclou el dinar com a activitat lectiva i si va acompanyat per una modificació dels horaris laborals dels pares. “Si toques una peça les has de tocar totes, si no corres el risc de fer augmentar el fracàs escolar o les desigualtats entre alumnes”, conclou.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar