Breaking News

14 de gener 2015

10 IDEES CLAU PER A COMUNICAR-NOS MILLOR PARES I DOCENTS


Un article d'Óscar González publicat el 26 de gener de 2014

Un dels aspectes sobre el que faig més incidència en la relació família-escola és en el tema de la comunicació. És essencial que aprofitem al màxim els espais i el temps del que disposem per a comunicar-nos. No podem perdre el temps, si millorem la comunicació entre ambdues institucions haurem avançat moltíssim en la millora de les relacions entre elles.

Vull compartir amb vosaltres quins aspectes hem de tenir en compte, tant els professors com els pares, per a que puguem millorar aquesta comunicació i que sigui el més efectiva possible:

1. La sinceritat és la clau. Hem d'abandonar l'ús que solem fer del "doble llenguatge" dient unes coses al davant però unes altres a l'esquena del nostre interlocutor, sense que ell ho sàpiga. M'agrada l'afirmació de Bernabé Tierno: “ser sincer no consisteix en dir tot allò que es pensa sinó en no dir mai el contrari del que pensem”. A més, aquesta comunicació ha de dur-se a terme en el lloc i espai adequat.

2. No només parlem, també escoltem. Generalment quan ens reunim volem parlar i que ens escoltin. Com a conseqüència d'això, en ocasions no deixem parlar qui tenim al davant. És fonamental mantenir una actitud d'escolta activa, d'obertura cap a l'altre. La nostra comunicació serà més fluïda i millorarà. No ho oblidis: comunicar-se adequadament és una responsabilitat de dos: de qui parla i de qui escolta. 

3. No som posseïdors de la veritat. Sempre podem aprendre alguna cosa de l'altre. Hem d'evitar al màxim les actituds prepotents de "jo ho sé tot" perquè podem i hem d'aprendre dels altres. Per això hem de mostrar sempre una actitud humil, estar oberts a l'oportunitat d'aprendre de cada experiència. Per aquest motiu no podem anar a les reunions amb la intenció d'imposar el nostre criteri, la nostra opinió, etc. 

4. Ens equivoquem cada dia.  Per això és fonamental reconéixer que ens hem equivocat. Sovint per la nostra actitud d'estar a la defensiva no ho volem reconéixer i portem aquest error fins a les últimes conseqüències per tal de no quedar malament davant de ningú. Equivocar-se és humà i reconèixer-ho és una gran mostra d'humanitat i de sinceritat. Si nosaltres no ho fem tampoc podem exigir al nostre fill que ho faci ja que, com l'eduquem? Com sempre afirmo, amb l'exemple, atès que els nens fan el que veuen.

5. No fem l'orni. Amb freqüència pares i docents mostrem una actitud defensiva i no ens escoltem els uns als altres. La nostra actitud fa massa soroll com per a escoltar-nos. Ens tanquem en banda davant certes opinions que moltes vegades se'ns donen amb la millor intenció. Hem d'aprendre a escoltar i acceptar el que es diu de nosaltres. Això és símptoma de gran maduresa. En ocasions actuem pitjor que els nostres propis fills.

6. Aprendre a cedir. Hem de tenir en compte que cedir no és igual a perdre sinó més aviat el contrari. Si el que volem és aprendre a través del diàleg hem d'acceptar que de tant en tant hem de cedir. No podem estar sempre imposant la nostra opinió, el nostre criteri, Això genera moltes confrontacions entre pares i docents perquè ni els uns i els altres saben en quin moment han de cedir, perquè el més fàcil és fer el que anem fent fins ara: donar-nos les culpes els uns als altres deixant els problemes per resoldre. 

7. No invadeixis la intimitat de l'altre. De vegades pares i professors ens inmiscuïm en la vida del nostre interlocutor i fem preguntes que poden arribar a molestar. Hem d'aprendre a respectar la intimitat de qui tenim al davant si volem millorar les nostres relacions i que aquestes siguin molt menys tenses.

8. No és allò que diem sinó com ho diem. És important parlar en primera persona, expressant allò que sentim i desitgem. D'aquesta manera tenim més possibilitats de ser escoltats. Si, ans al contrari, comencem les nostres frases amb un "tu...", molt probablement l'altra persona senti que l'estem atacant.

9. Mai faltar el respecte. De vegades la nostra comunicació es basa en contínues faltes de respecte  mútues. Quan no respectem o acceptem l'altra persona, no estem donant importància a les seves opinions i sentiments. Aquesta actitud porta conseqüències negatives que potser ens molestin als dos, però som nosaltres qui les estem propiciant. Malgrat tot, respectar no vol dir estar d'acord.

10. No podem dir-ho tot. Moltes vegades quan ens reunim pares i docents volem dir-ho tot. Vivim en una societat en la voràgine del temps, amb uns horaris rígids en excés i això està causant molts problemes i tensions. Encara que la quantitat de reunions potser estigui limitada per la falta de temps en els centres, ens hem de centrar en que aquestes siguin de qualitat.
Per fer-ho, pares i professors hem de tenir molt clar de què volem parlar en aquestes reunions i no perdre'ns en divagacions: no podem improvisar sobre la marxa i per això tant els uns com els altres hem de preparar i planificar a consciència aquestes reunions.

Com veieu, la comunicació entre pares i docents es pot i s'ha de millorar. Si tots treballem per a construir un nou tipus de comunicació, fluïda i eficaç millorarem molt la relació que volem mantenir amb el professor dels nostres fills o amb els pares dels nostres alumnes.

Ara us toca a vosaltres...

Examina amb deteniment com és la comunicació que mantens amb els pares dels teus alumnes o amb els professors dels teus fills i pregunta't: com puc millorar la comunicació per a que la nostra acció educativa compartida sigui més efectiva?

Reaccions:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar