Avui és un dia molt trist. Aquest vespre ens hem assabentat que l'Oriol ens ha deixat en un accident de trànsit i ens hem quedat amb el cor encongit i la gola seca, pensant com n'era de benparit l'Oriol i què injusta és la vida de vegades.
Estem tristos perquè l'Oriol ens l'hem sentit també una mica nostre. Perquè des de la primera visita que ens va fer al Vinyet, per Santa Cecília l'any 2010, fent gaudir com mai els nostres nens, va acabar fent-nos de professor d'extraescolar durant un curs, el que va ser un grandíssim luxe, va venir a la nostra festa de final de curs 2011/2012 i fins i tot va fer-nos una petita cançó per a reivindicar la nostra esperada escola, tenint la generositat de venir-la a tocar el dia que vam fer les classes al carrer.
L'hem vist a l'escola, al Biberó Rock, per Solsona,... i ara costa de creure que no ens veurem més!
Et recordarem i cantarem les teves cançons amb més força que mai Oriol.
Et trobarem molt a faltar, adéu i gràcies!!
Vídeo del 28/9/2011
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar