Breaking News

13 de desembre 2014

LES TERRIBLES CONSEQÜÈNCIES DE L'EFECTE PIGMALIÓ SOBRE ELS FILLS

Un article de Carlota Fominaya


Les etiquetes que posem als nens poden generar comportaments no desitjats

«És molt tímid», «és molt dolent i desobedient», «no s'assabenta de res», «és passiu»... El que pensen, ho diem,... De vegades no en som plenament conscients, però jutgem i etiquetem als nens prematurament, condicionant el seu comportament i produint unes ferides que, metafòricament, poden arribar a sagnar durant molt de temps si no es reconeixen i cicatritzen correctament.

És l'anomenat «efecte Pigmalió» dels pares sobre els fills, o dels professors sobre els alumnes. «Massa vegades es pronuncien expectatives o prejudicis durant el procés comunicatiu amb els més petits sense valorar que en el futur poden originar sentiments, comportaments i rendiments no esperats i/o no desitjats», apunta Alba García Barrera, professora de Psicologia de la Universitat a Distància de Madrid (Udima). «En tota relació amb nens i adolescents hem de posar especial atenció en com expressem i transmetem les nostres idees, especialment les que afecten a la seva pròpia forma de ser, actuar o pensar sobre una determinada qüestió.  En aquestes etapes, els joves es troben en ple desenvolupament físic, psicològic i afectiu, i són altament vulnerables a l'influència que pot arribar a exercir-se sobre ells a través de la comunicació. És bastant fàcil que, amb les nostres paraules, afectem a l'autoconcepte i a l'autoconfiança del nen», explica García Barrera.

És molt fàcil afectar de forma insconscient als nens amb les nostres paraules

Per què passa això? «Perquè acostumem a oblidar que les persones desenvolupem el nostre autoconcepte en funció de les expectatives que dipositen sobre nosaltres les persones que tenim com a referència del nostre entorn», segueix aquesta especialista. «És a dir, un nen va formant el concepte que té d'ell mateix d'acord a les valoracions que rep dels seus pares, dels seus avis, dels seus mestres...  I si ja de petit no se'l considera capaç de fer determinada cosa, molt probablement acabi sent incapaç de fer-la. I no perquè no tingui capacitat o habilitats suficients, sinó perquè el seu entorn més pròxim li està transmetent aquest missatge, que difícilment el convidarà ni tan sols a intentar-ho, a provar sort... Se sentirà menys capaç que ells i pensarà que no pot fer-ho, que no té capacitat suficient... i per tant, serà pitjor. Això es coneix com l'efecte Pigmalió i va ser demostrat en un estudi per Rosenthal i Jacobson,», adverteix.

«Tracte diferencial» entre germans

D'altra banda, les expectatives, prossegueix aquesta docent, poden dipositar-se en base a l'anomenat «efecte halo». «Posem un exemple. A l'entorn familiar passa molt sovint a través de comparatives directes o indirectes amb els germans, ja siguin més grans o més petits. És comú escoltar a un pare o a una mare dir al seu fill quan es porta malament, "a veure si n'aprens del teu germà". Moltes vegades es tendeix a renyar sempre al nen que es porta malament, només pel fet que acostuma a fer-ho amb freqüència, quan en un moment donat ha pogut ser al revés. Cap nen es porta sempre bé, ni cap nen es porta sempre malament. I com a pares hem d'intentar ser justos i congruents amb això», afegeix García Barrera.

Al nen que acostuma a comportar-se millor se'l renya menys, i al contrari 

Perquè a més, continua aquesta especialista, moltes vegades es tendeix a idealitzar el comportament del fill que es "porta més bé, i se'l renya menys, se'l castiga menys i, en definitiva, es té més paciència amb ell que amb el que acostuma a portar-se pitjor. «A això se li diu "tracte diferencial", i afecta directament a l'autoconcepte, a l'autoestima i al rendiment del nen. De fet, influeix en les seves respostes de comportament, ja que quan el nen és conscient de que els seus pares esperen que tingui un mal comportament, aquest tendeix amb més facilitat a tenir-lo», assegura aquesta professora de Psicología.

Àmbit escolar

A l'àmbit escolar passa exactament el mateix. «El docent tendeix a posar notes més baixes a aquells estudiants que ronden l'aprovat, i notes més altes a aquells que solen treure excel·lents... I això influeix en l'autoconcepte de l'alumme i en allò que ell se sent capaç de fer». En aquest sentit, proposa García Barrera, «hem de parar atenció als comentaris que fem a casa sobre les notes que obtenen els nostres fills, sense encasellar-los, ni esperar determinats resultats. Però compte, això no vol dir que no haguem de ser exigents, sinó que hem de procurar escoltar-los, entendre'ls i animar-los a treure tot el seu potencial».

Hem de motivar i elogiar als nostres fills

En definitiva, hem de tenir en compte que la capacitat autopercebuda, tant del nen com de l'adolescent, es modela en gran mesura en funció del «feedback» (resposta) que li proporcionem. «El que diguem de les seves capacitats i habilitats influirà directament sobre el que ell es consideri capaç de fer. Per això hem de motivar i elogiar les seves capacitats. Si el nen se sent capaç de fer alguna cosa, i a més té interès per a aconseguir-ho, actuarà de forma motivada i serà probable que assoleixi les seves fites», conclou aquesta professora.

Per a potenciar l'autoestima

—Acceptar i respectar el nen.
—Reconèixer les seves possibilitats i limitacions.
—Crear un ambient agradable i de confiança.
—Potenciar la comunicació. Com? Mitjançant la pregunta i l'escolta. Ens convé preguntar per a mantenir un clima de seguretat i confiança, imprescindible un cop arriba l'adolescència. I escoltar de forma activa: hem de mostrar que realment l'estem escoltant i que ens interessa el que ens ha d'explicar.
—Parar atenció al llenguatge verbal i no verbal.
—Afavorir la iniciativa del nen, estimular l'exploració i el descobriment.
—Definir clarament els objectius i comprometre als joves a assolir-los.
—Involucrar als nens a l'establiment de normes i animar-los a respectar-les..
—Tenir expectatives realistes i positives sobre les possibilitats dels nens.
—Cultivar l'empatia, posar-se en el lloc del nen, acceptar-lo i comprendre'l.
—Fer judicis positius sobre els nens i evitar els negatius. Hem de tenir en compra que l'elogi, sempre que es produeixi a continuació d'un determinat comportament o conducta, serveix per a reforçar-la. Quan realitzem una crítica, per contra, hem de destacar la seva capacitat i transmetre'ls que podran millorar si s'esforcen més o utilitzen una estratègia diferent. 

Explicació breu de l'efecte Pigmalió

L’efecte Pigmalió és un mecanisme psicològic pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així succeeixi. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d’altres persones o factors externs. La creença que l’obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs; així és molt probable que acabe succeint en contra de les possibilitats inicials. (Informació extreta i reelaborada de viquipèdia)

L’efecte Pigmalió es dóna contínuament en l’ensenyament. Per exemple, si un professor creu que un grup d’alumnes és molt roí i mandrós, aquests alumnes acabaran actuant d’aquesta manera; i a l’inrevés també passa: si el professor creu que els alumnes són excel·lents, els alumnes, en general, acaben actuant així i els resultats milloren clarament.

Aquest efecte també s’anomena profecia autocomplerta, perquè esdevé finalment el que s’havia previst inicialment.


Reaccions:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar