Breaking News

19 de març 2014

RICHARD GERVER: EL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL ESTÀ ANCORAT EN L'ERA INDUSTRIAL


Richard Gerver, considerat una de les persones més influents en l'àmbit educatiu, explica com han de ser les escoles del futur. 



El britànic Richard Gerver és professor i està considerat un dels líders educatius més innovadors i inspiradors del nostre temps. El seu major èxit va ser convertir la Grange Primary School, un dels pitjors centres de Gran Bretanya, en una de les escoles més innovadores del món, el que l'ha fet mereixedor de grans reconeixements. Va ser assessor de política educativa del Govern britànic de Tony Blair i Premi Nacional d'Ensenyament al Regne Unit. 

—Quins requisits ha de reunir una gran escola?
—Si les escoles tenen passió i confiança pel que fan, poden desenvolupar el sistema que més s'ajusti a les seves necessitats. No hi ha un únic mètode. Encara que comparteixin algunes característiques, cada país és únic i diferent i ha de trobar el que li funciona. El que ja no funciona és el sistema educatiu que entrena per a aprovar exàmens.  

—Quines són les capacitats que hauran de desenvolupar els nens de cara al futur? 
—No es tracta només d'adquirir coneixements. És absolutament necessari que aprenguin a resoldre problemes, a pensar por ells mateixos, a col·laborar, a treballar en equip, a saber adaptar-se als canvis de manera permanent. I, sobre tot, a no seure a escoltar, sinó a seguir aprenent conceptes pel seu compte. Les capacitats més importants que un jove pot tenir són les habilitats personals

El paper del professor

—Quin paper desenvoluparà d'ara endavant el professor a les aules?
—Els mestres són, al meu parer, una de les figures més importants de la societat. Necessitem als millors. Si no hi ha educació, no hi ha futur. Però si els professors volen respecte i obtenir reconeixement (social i salarial) hauran d'actuar com els professionals que són. Hauran de demostrar el seu coratge. No anirem enlloc si només ens queixem, hem d'actuar. Començar el canvi per nosaltres mateixos. 

—Alguns professors que desitgen realitzar un canvi asseguren tenir més por als inspectors del Ministeri d'Educació que al director o a l'alumne conflictiu. 
—A Anglaterra també hi ha la figura de l'inspector a l'aula. Però un professor que creu que treballa per a l'inspector i no per a ensenyar a l'alumne, no és un bon docent. 

—Vostè és molt crític amb els exàmens, però d'alguna manera hem de mesurar els coneixements de l'alumne. 
—Els exàmens són una manera molt vaga de mesurar el coneixement. És molt més complicat. Es pot conèixer quant saben mitjançant una conversa amb ells, veient la manera com treballen, observant com produeixen... 

—Què li semblen els deures?
—La meva pregunta és... per a què existeixen els deures? Ningú em sap respondre amb certesa. Si els nens volen investigar, o jugar... que ho facin. Són nens, aprendran de qualsevol manera, però no asseguts en una taula de la seva habitació. 

El sistema espanyol

—Creu que l'informe PISA és un bon mètode per a avaluar el sistema educatiu de cada país?
—PISA es un suïcidi, que ha fet més mal a l'educació que qualsevol altra cosa. Els seus resultat, a més, estan falsejats. En alguns països, com la Xina, ara al capdamunt del rànquing mundial, els nens amb necessitats educatives especials no van anar a escola el dia es van fer aquests exàmens. A Shangai les autoritats tenen dret per a vetar determinades preguntes. I Finlàndia, en canvi, ara està a la posició dotzena. Per què? Perquè preparen el nen d'una forma integral, no per a aprovar exàmens. 

—Quina percepció té del sistema educatiu espanyol?
—Està caduc. De fet, està ancorat en l'era industrial. No és efectiu per al món actual, on es necessiten treballadors creatius i capaços de pensar per ells mateixos. El sistema espanyol, on només s'ensenya i es controla, no té sentit.

—Per on hauríem de començar a canviar?
—Haurien de començar per tenir una visió clara del tipus de professionals joves que voldrien tenir en el futur. La realitat és que el que es veu són polítics que anteposen els seus interessos per davant de l'educació. Pensen que s'ha de crear el model educatiu i que després vindran els professionals, quan el plantejament ha de ser al revés. 

—La clau està en un pacte d'estat per l'Educació?
—S'ha de posar l'educació per sobre de la política, encara que els polítics canviïn cada quatre anys. Finlàndia ha tingut èxit en el seu model educatiu gràcies a que va aconseguir separar educació i política. I va funcionar. 

Reaccions:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar