Breaking News

11 de març 2014

ISABEL SELLAS: ÉS ABSURD QUE TOTS ELS NENS CALCULIN IGUAL

Si mai va veure la gràcia a les matemàtiques, llegint
 aquesta professora potser descobrirà per què.

Un article de GEMMA TRAMULLAS

«En matemàtiques no entens les coses, t’hi acostumes», va dir un dels matemàtics més destacats del segle XX. Però si Johan von Neumann tragués el cap avui a les aules de primer i segon de primària de l’escola Quatre Vents de Manlleu (Osona) potser reformularia la seva sentència. Aquí és on aquesta professora de la universitat de Vic està aplicant un mètode d’ensenyament de les matemàtiques que aconsegueix que els nens entenguin el que fan i s’ho passin bé. Els bons resultats en càlcul mental aixecarien Neumann de la seva tomba.

–¿Des de quan li agraden les mates ?
–A sisè o setè d’EGB vaig tenir un mestre, Don Pedro, que ens posava problemes que em feien pensar. ¡I m’encantava!

–¿A casa seva també tenien interès?
–El meu pare és de camp i va aprendre a sumar, restar, dividir i multiplicar comptant ovelles. Va treure els seus propis algoritmes [sèrie de passos per arribar a un resultat] a partir de la seva experiència: «Si tinc tantes ovelles i faig tants grups, ¿quantes me’n queden?» Quan estudiava la llicenciatura de Matemàtiques, ¡ell acabava els càlculs abans que jo! En canvi, hi ha qui fa 15 anys que està escolaritzat i no sap fer un càlcul mental.

–¿Com és possible?
–Hi té molt a veure com s’ensenya. Constance Kamii, de la universitat d’Alabama, explica que quan els nens aprenen a calcular amb els algoritmes tradicionals és quan menys entenen el que fan.

–¿Què és un algoritme tradicional?
–Quan col·loquem les unitats a sota de les unitats i les desenes a sota de les desenes. Imagini’s que plantegem aquest problema a una classe de 25 nens: «Si tens 36 caramels en una bossa i 34 caramels en una altra, ¿quants caramels tens en total?». I els obliguem a tots a resoldre’l de la mateixa manera: «6 més 4 són 10, en porto una, 3 i 3 són 6 més 1, 7; total: 70».

–Correcte, ¿no?
–En aquest cas sí, però la majoria no entendrà el concepte «en porto». Aprenen el procediment de memòria, resolen pàgines i pàgines de sumes i restes sense entendre el que estan fent, fan més errors i durant l’estiu obliden la mecànica. En canvi, si deixem que cada un ho resolgui a la seva manera els quedarà per sempre. Uns en trauran 1 al 36 i sumaran aquest 1 al 34, de manera que els quedaran dos números 35, que ja saben que dóna 70. Això es diu compensar.

–Vaja, doncs jo hauria sumat 30 més 30 i després 4 més 6.
–És una altra forma de fer-ho, en aquest cas està descomponent. N’hi ha d’altres, més complicades. Per exemple: 40 i 40 sumen 80, hi resta el 4 i el 6 i en queden 70. És absurd fer que tots els nens calculin igual. Cada un té la seva estratègia de càlcul, la que li surt de forma natural, i si no els ho deixem fer a la seva manera no ho entenen i perden interès.

–¡Tant de bo ens haguessin ensenyat així!
–Jo faig classes de Didàctica de la Matemàtica als estudiants del grau d’Educació Infantil i Primària de la Universitat de Vic i el primer dia de classe sempre pregunto a quants els agraden les matemàtiques. De 50 persones aixequen la mà cinc. ¿Com pot ser? Ha arribat el moment de trencar tòpics i d’acabar amb la por a les matemàtiques, perquè quan les entens t’ho pots passar bé.

–¿El que està aplicant a l’escola Quatre Vents és un mètode nou?
–No. Està inspirat en diversos autors i són uns principis didàctics de com jo crec que s’han d’ensenyar les matemàtiques, fent pensar els nens, deixant-los que cada un ho faci a la seva manera i animant-los a compartir les seves estratègies i resultats a l’aula. Hem començat pel càlcul mental, perquè és el que més utilitzem en la vida quotidiana, però serveixen per a tots els blocs de la matemàtica.

Reaccions:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar