Breaking News

09 de febrer 2014

APRENDRE PER MEMORITZACIÓ, CLAU EN EL FRACÀS EDUCATIU ESPANYOL

Article de SARA CARREIRA

El director de PISA critica l'immobilisme del sistema, i el ministre Wert carrega sobre els docents la responsabilitat de canviar la didàctica.  

El director de l'informe PISA va explicar que Espanya no millora en el rendiment acadèmic perquè es continua ensenyant com fa dècades, mitjançant la memorització de fórmules i frases; perquè no s'aposta clarament per la capacitat de cada alumne per a aprendre, atenent a la seva particularitat; i perquè ni es valora ni es coneix el treball dels professors, a qui no se'ls dóna la llibertat per a ensenyar.

Andreas Schleicher, que va participar a la Setmana de l'Educació de la Fundació Santillana, va criticar també la desigualtat d'un sistema en el que gairebé no hi ha movilitat social, qui neix pobre té moltes possibilitats de quedar-se així.

El ministre José Ignacio Wert, present a la xerrada, va respondre fent cas omís a les crítiques que li afectaven. Wert va carregar sobre el professorat la necessitat de millorar la didàctica dels temaris; va considerar que la equitat podria solucionar-se amb el transvàs d'alumnes a la FP, "que té gran empleabilitat"; i va dir que les revàlides no eren un mitjà per a filtrar alumnes amb dificultats, sinó un estímul per a que aquests millorin.

Pel que fa a l'anàlisis d'Andreas Schleicher, aquest va donar moltes claus del que passa a Espanya respecte altres països de la OCDE. Per exemple, va dir que dels 60 països analitzats, 40 havien millorat els últims anys, mentre que Espanya es mantenia sense avançar, "no hi ha dinamisme". Va explicar que si fos pels diners destinats a educació, Espanya hauria de tenir els nivells de Corea, que està en un lloc alt de la llista; que les aules tenen millors ràtios que a Singapur o Finlàndia, al capdamunt de PISA; que els nens passen prou hores a classe i que el salari del professorat es bastant acceptable. 

Per a Schleicher, els espanyols van malament a PISA perquè aquestes proves no es basen en allò que es sap -«Google ho sap tot», va dir gràficament- sinó en «què es pot fer amb allò que es sap». I en això Espanya falla estrepitosament: no s'interioritzen els conceptes, les idees subjacents en els problemes, sinó que s'estudien fórmules i es van repetint; els nens no tenen confiança i atribueixen als altres o a la sort els seus errors, mentre que un estudiant asiàtic respon de manera diferent («sé que si treballo dur, els meus professors m'ajudaran a obtenir l'èxit»); la classe socioeconòmica decideix més que la capacitat de l'alumne; i els pares, encara que es preocupen a l'hora de triar escola, ho fan preocupats  «pel renom, però no pel rendiment, pels resultats reals».

Reaccions:

1 comentari:

Gràcies per comentar