Breaking News

20 d’octubre 2013

CORREGIR UN INFANT AMB RESPECTE, TOT UN APRENENTATGE...

Un article de Família Forum

Aprendre a parlar respectuosament és fonamental. Tanmateix, aquest valor a vegades desapareix i dóna pas a un llenguatge groller i feridor que pertorba greument les relacions.

Quan els joves parlen entre ells, a vegades s'insulten i es menyspreen amb excessiva facilitat. Quan se'ls demana per què es tracten d'aquesta manera, semblen sorpresos i responen: "És broma, no fem cap mal...".

Per tant, no ens hem d'estranyar si ens responen de la mateixa manera. 

Com podem canviar aquesta situació? La primera condició: vigilar el nostre llenguatge. No ens sobtem quan sentim dir als nostres fills les nostres pròpies expressions? De ben segur que no ens adrecem als adults d'aquesta manera! Evidentment, el comportament d'un infant, sobretot si és el nostre fill o filla, no té res a veure amb el d'un adult. Aquest costum de tractar els nostres fills amb poc respecte pot tenir diferents orígens:

  • Ens han tractat d'aquesta manera i, de vegades, pitjor.
  • Si els nostres fills ens desobeeixen, es comporten malament... sovint estem desbordats i irritats.
  • Si a més estem apressats, cansats, això esdevé insuportable.
Aquesta conducta l'automatitzem, i no ens adonem que és nefasta per a l'educació de l'infant. Hi ha unes quantes solucions. Cal fer-ho sense culpabilitzar-se, el progenitor perfecte no existeix!
Tanmateix, el nostre objectiu és educar de la millor manera possible els nostres fills. 
Observant els infants que han estat maltractats així, ens adonem que es tradueix en una manca de confiança en ells mateixos, en un sentiment de poca estimació o comprensió i tants d'altres perjudicis que podríem evitar-los si els parléssim d'una altra manera.

Estem segurs de voler-ho canviar? Això demana temps, paciència, perseverança i benvolença vers nosaltres mateixos, ja que si ho desitgem veritablement, canviar no és fàcil. Observem-nos quan estem corregint els nostres fills. Pot passar que l'altre cònjuge ens retregui el nostre comportament inadequat amb ells, la qual cosa ens enerva. En comptes de fer-nos reflexionar, li retraiem. Cal que escoltem el que els altres ens n'han de dir, incloent-hi els nostres fills i el que ens diran representa el que perceben i no correspon forçosament a la imatge que nosaltres ens fem de la situació. Prenguem distància i quan comencem a enfadar-nos, a ironitzar o a actuar violentament, aquelles paraules poden revenir i ajudar-nos a aturar el nostre impuls.

Lluitar contra la ironia disfressada de broma

L'infant no té la capacitat de comprendre aquest gènere d'humor, sobretot tenint en compte que sovint és en detriment seu. Se sent ferit, humiliat i es guardarà la idea que ens en burlem. Oblidarà la raó que ha motivat aquesta burla. No era òbviament el nostre objectiu. Quan hem llançat una d'aquelles frases assassines, reformulem la frase i donem-li els mitjans per actuar correctament. L'infant comprendrà millor el que n'esperem i, a més, podrem veure millorar el seu comportament ràpidament.

Lluitar contra la còlera

Dominar la pròpia còlera és difícil i demana esforços. Tinguem present el nostre objectiu: que l'infant segueixi les nostres directrius. Ens quedem sovint amb la idea que l'infant només ens obeeix quan ens hi enfadem. Moltes vegades és així, però no necessàriament sempre. A més d'obeir, desenvoluparà sentiments negatius la qual cosa no desitgem.

Aleshores, què cal fer? Actuar abans d'enervar-nos. Si ens enfadem, és per què potser hem repetit massa sovint la mateixa cosa. Per tant, repetir tres vegades i després castigar en funció del comportament inadequat de l'infant. Però si la mosca ens puja al nas, vet aquí dos petits trucs:

• Respirar profundament, centrar-nos, i així podrem prendre-hi distància i donar-nos temps per a reflexionar.
• Si tenim prous reflexos, mirem l'infant i repetim-li el mateix cantant molt fort en comptes de cridar; és cabdal.

Si, tot i així, hem reaccionat violentament, un cop la calma ens hagi retornat, adrecem-nos a l'infant i expliquem-li que ens sap greu haver-nos deixat dur, que no suprimim el càstig, però que la nostra actitud no ha estat adequada.

Quan l'infant parla malament

D'entrada, no hem d'acceptar mai que parli d'aquesta manera i no entrem en matèria amb ell, mentre es mantingui amb aquest comportament. Diguem-li que si vol que l'escoltem, ha de canviar de to i de llenguatge. Si s'enrabia, enviem-lo a la seva habitació. Una vegada la calma hagi retornat, parlem amb ell per tal que comprengui quins avantatges té parlar correctament. Els mots grollers haurien de ser descartats de l'entorn familiar i de la classe. En la vida professional, és important parlar correctament, cal que el jove pugui fer-ho naturalment. Si n'ha après l'hàbit a la llar, no hi haurà cap problema.

Bibliografia
DOLTO, FRANÇOISE (1998): ¿Cómo educar a nuestros hijos? Reflexiones sobre la comprensión y la comunicación entre padres e hijos. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica, S.A.
FERRERÓS, MARÍA LUISA (2006): Sí, mare. Les millors solucions perquè els teus fills es portin bé: de la infància a l'adolescència. Barcelona: Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.
ROSENBERG, MARSHALL B. (2000): Comunicación no violenta. Cómo utilizar el poder del lenguaje para evitar conflictos y alcanzar soluciones pacíficas. Barcelona: Edicions Urano.

Reaccions:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar