Breaking News

27 de setembre 2013

NO ÉS MÉS INTEL·LIGENT AQUELL QUI TREU LA NOTA MÉS ALTA


Dibuix fet per Toni Marí Marí, "Tirurit" (Eivissa)

"Durant molts anys s'ha cregut que el nen que millor sumava i restava o el qui treia millor nota de la classe era el més intel·ligent. Ningú preguntava al nen si sabia cantar o com es relacionava amb els altres. En els darrers anys però, això ha canviat. Ara sabem que hem d'educar els nens per a resoldre els problemes que es trobaran durant la vida, no per a destacar al col·legi", assegura Esperanza García Ruiz, coordinadora pedagògica de les escoles infantils Alaria i assessora de Imaginarium. 

El responsable d'aquest gir radical en l'educació, és el psicòleg nord americà Howard Gardner, premi Príncep d'Astúries en la categoria de Ciències Socials per la seva teoria de les vuit intel·ligències: la lingüística, la lògico-matemàtica, la visual-espacial (dibuixar, interpretar un mapa), la musical, la corporal (dansa i esports), la intrapersonal (coneixement d'un mateix) i la naturalista (observació i classificació de les coses). 

Aquest concepte, exposat per primer cop per aquest professor de Harvard a mitjans dels anys vuitanta, està ara més d'actualitat que mai. De fet, la seva tesi, a més de reconèixer al màxim nivell capacitats que fins al moment eren menystingudes davant les habilitats acadèmiques tradicionals, ha obligat a molts pedagogs a intentar replantejar el sistema educatiu. "Encara que en les primeres etapes tots hem d'aprendre el mateix, no tots ho fem de la mateixa manera, ni en el mateix moment. Cadascú té els seus temps, i és important respectar-los", aclareix Esperanza García Ruiz.


Des de casa

Les famílies també tenen molt a dir en això. "És important que els pares sàpiguin que cap intel·ligència és més important que les altres. Totes són igual d'importants. Això sí, és fonamental que els pares detectin el més aviat possible en què destaquen, què és el que més els agrada fer als seus fills, o què és el que els resulta mes fàcil d'aprendre. I compte, perquè molts pares han de fer un gran esforç per a ser realistes i separar entre allò que a ells els agradaria que fos el seu fill i el què és aquest en realitat. Com diu Gardner, és crucial no projectar en els nens les nostres prioritats, passions o debilitats. També han de reconèixer què és el que més els costa, per a recolzar-los en aquesta àrea", afegeix. 

Com?

"Oferint estímuls de tot tipus per a que juguin, manipulin, es moguin... Els nens aprenen jugant. Però igual d'important és saber il·lusionar els més petits en l'aprenentatge". 

Esperanza Garcia conclou, "els pares poden endur-se més d'una sorpresa. La intel·ligència no és estàtica i, per sort, l'ésser humà està aprenent tota la seva vida".

Reaccions:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar