Breaking News

13 de juny 2012

POSAR LÍMITS: DONAR LA MÀ SENSE QUE T'ESTIRIN EL BRAÇ

Un petit article per a reflexionar...



El fill pregunta: "Mare, queda pa?". La mare respon: "En queda un crostonet, només". El fill prossegueix: "És que em volia fer entrepans per endur-me'ls al futbol". La mare li diu: "Doncs hauràs de baixar a comprar-ne". El fill replica: "Ui, baixar a comprar-ne..., ara no puc.". Ha de fer no-sé-què abans de marxar i no té temps d'anar-ne a buscar. Després d'uns segons, el fill afegeix: "Ja passaré gana, doncs". També podria haver dit: "No sé per què no comprem més pa en aquesta casa". O: "Avui que necessito pa, no n'hi ha". Les mares que, en situacions com aquesta, es deixin endur pel sentiment de culpa i baixin a comprar el pa o donin diners al fill perquè es compri l'entrepà fet, és molt probable que tinguin dificultats per fer dels seus fills persones responsables de si mateixes, capaces d'autogestionar-se i solidàries amb els altres.

Durant els primers anys d'una criatura, la responsabilitat absoluta de les seves necessitats i problemes és dels pares. A mesura que es van fent grans, els hem d'anar cedint progressivament aquesta responsabilitat. I és natural que s'hi resisteixin.

Aprendre a ser autònoms

Ho fan més per comoditat, egocentrisme, immaduresa, que no pas per deixadesa o mala fe, i a nosaltres ens toca comprendre-ho i vetllar -alhora- perquè siguin persones cada vegada més autònomes, més capaces d'atendre les pròpies necessitats i més sensibles i respectuoses amb les dels altres.

Podem dir-los que si els veiéssim en perill de desnutrició baixaríem corrents a comprar el pa, però no és el cas i no hi fa res si passen una mica de gana. Que un altre dia hi pensin abans. Que els agraïm que prefereixin passar gana, abans que fer-nos baixar a nosaltres. Però el més clar i contundent que els podem dir és que qui té el problema, ha de procurar-se la solució.


Reaccions:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar