EL CONTE DELS TRES REIS D'ORIENT (PER A PARES)

Els Reis d'Orient són de veritat?

El pare acabava d'arribar de treballar, disposat a escoltar, com cada dia, el que la seva filla li explicava del que feia a l'escola, quan ella amb veu baixa li va dir:

- Papa?

- Sí, diga'm

- Escolta... vull que em diguis la veritat.

- Filla, sempre te la dic, què passa?

- Es que... -va dubtar la nena

- Digues, digues, què passa?

- Papa, existeixen els Reis d'Orient?

El pare es va quedar mut, va mirar la mare intentant entendre l'origen de la pregunta però només hi va veure la mateixa cara de sorpresa que debia mostrar ell en aquell moment.

- A l'escola diuen que són els pares. Es veritat?

La nova pregunta el va obligar a mirar-la als ulls i empassant saliva li va preguntar:

- I tu que creus, filla?

- Jo no ho sé, papa: que si i que no. Per un costat crec que si que existeixen, perquè tu no m'enganyes, però com els nens diuen això...

- Mira, filla, si que són els pares qui posen els regals però...

- Així doncs, és veritat? -va dir la nena amb els ulls plorosos- M'heu enganyat!

- No, mira, mai t'hem enganyat, perquè els Reis d'Orient SI que existeixen -va respondre el pare, agafant la cara de la nena amb les mans.

- Doncs no ho entenc papa.

- Seu i escolta la història que t'explicaré, perquè ara ja ets prou gran per entendre-la -va dir el pare.

La nena va seure entre els dos pares, nerviosa per escoltar l'explicació, i el pare va començar a explicar la que ell considerava com

la veritable història dels Reis d'Orient...

Quan el Nen Jesús va néixer, treis Reis vinguts de l'Orient, guiats per una gran estrella, van anar fins a Betlem per veure'l i adorar-lo. Li van portar regals en mostra del seu amor i respecte, i el Nen Jesús en rebre'ls es va posar tant content i semblava tant feliç que el Rei Blanc, en Melcior, va dir:

- És meravellós veure tant feliç un nen! Hauríem de portar regals a tots els nens del món i fer-los feliços també.

- Oh, si! -va dir el Rei Ros, en Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de portar regals a tants milions de nens com hi ha al món!

Baltasar, el Rei Negre, que escoltava atentament, va comentar:

- És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó, i tot i que som mags, ja som molt vells i seria molt difícil recórrer el món sencer entregant regals a tots els nens. Però seria tan bonic!

Els tres Reis es van entristir molt en veure que no podrien dur a terme el seu desig. El Nen Jesús que els escoltava molt atent des del seu bressol, va somriure i es va sentir la veu de Déu que deia:

- Sou molt bons, estimats Reis, i us agraeixo molt els regals que heu portat. Us ajudaré a realitzar el vostre desig. Digueu, què necessiteu per portar regals a tots els nens del món?

- Oh, -van dir els Reis- necessitaríem milions i milions de patges, un per a cada nen, que poguessin entregar al mateix temps els nostres regals, però no podem tenir tants patges... no n'hi ha tants...

- No us preocupeu -va dir Déu- Us donaré, no un, sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.

- Això seria fantàstic, però... com és possible? -van dir alhora els tres Reis, sorpresos.

- Digueu-me, no és veritat que els patges han d'estimar molt els nens? -va preguntar Déu.

- Si, això ha de ser així -van dir els tres Reis.

- I, oi que aquests patges haurien de saber molt bé quins són els desitjos dels nens?

- Oi tant, això és el que voldríem -van respondre entusiasmats.

- Aleshores, digueu-me estimats Reis, qui hi ha que estimi més i conegui millor els nens que els seus propis pares?

Els tres Reis es van mirar i van començar a entendre els que Déu planejava, quan es va tornar a sentir la veu que deia:

- Com que així ho heu volgut, i per que en nom dels tres Reis d'Orient, tots els nens del mon puguin rebre regals, JO ordeno que per Nadal tots els pares es converteixin en patges i que, en nom vostre i de la vostra part, regalin als seus fills els regals que ells desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, es faci com si els regals els fessin els Reis d'Orient, però quan els nens siguin prou grans per entendre això, els pares els expliquin aquesta història i així, a partir d'aleshores, cada vegada que vegin el pessebre recordaran que gràcies als tres Reis d'Orient tots són més feliços.

Quan el pare va acabar d'explicar la història, la nena es va aixecar i els va fer un petó a tots dos, i els va dir:

- Ara si que ho entenc tot, i estic molt contenta de saber que m'estimeu i que no m'heu enganyat.

Corrent va anar a la seva habitació i va tornar amb la guardiola a la mà, i va dir:

- No se si en tindré prou per comprar-vos algun regal a vosaltres, però l'any que ve estalviaré més.